20 XIV Premi Jacint Dunyó
Veredicte del Jurat del
XIV Premi Periodístic Jacint Dunyó
REUNITS a Barcelona el 2 de novembre de 2005, el jurat del XIV Premi periodístic Jacint Dunyó i
Clarà, integrat per Núria Esteve, Ramon Llenas, Jordi Maluquer, Rafael Ricolfe i Francesc Vernet, i
actuant de secretària Agnès Giner, ha decidit atorgar el Primer Premi de la convocatòria d’enguany, dotat amb 650 €, al treball “Cooperativisme revolucionari: La Unió de Joventuts
Cooperatistes de Catalunya” de Jason Garner. El jurat valorà aquest treball per la seva aportació
,
a la divulgació d’un període poc difós.
El Jurat concedeix un segon premi de 300 € al treball “Cooperativisme, catòlics i habitatge
durant el franquisme, tres exemples” de Martí Checa Artasu, pel seu caràcter de crònica d’una
,
realitat d’una època passada així com pel fet de tractar-se d’experiències reals i reeixides. El jurat
valora molt positivament el treball “Una experiència particular com a infermera cooperant a
Managua” que malgrat no ajustar-se temàticament a les bases, considera interessant la seva
,
publicació. Finalment, el jurat recomana la publicació d’alguns treballs finalistes i en deixa la
decisió final així com l’ordre de publicació a criteri del Consell de redacció de la revista
Cooperació Catalana.
La Fundació Roca i Galès es felicita pel nivell de qualitat d’aquesta catorzena convocatòria del
Premi Jacint Dunyó alhora que agraeix la participació a tots els participants.
L’acte de lliurament tindrà lloc dijous, 15 de desembre de 2005, a les 19.30 h, a la Sala d’Actes de
la Fundació Roca i Galès (Aragó, 281, 2n 2a). En aquest acte expondrà una ponència Jordi
Margarit, president del Consell Rector de Ràdio Associació Catalunya, sccl.
Cooperativisme revolucionari:
La Unió de Joventuts
Cooperatistes de Catalunya
L
a revolució social que esclatà seguint el fracàs de la
insurrecció militar del 18 de
juliol de 1936 inaugurà un
període d’inseguretat per al
moviment cooperatiu català. Les forces
dominants durant aquests dies revolucionaris, de juliol 1936 a maig 1937,
foren la Confederació Nacional de Treball (CNT) i la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI), ambdues contràries al
cooperativisme, al que consideraven
d’ideologia reformista i burgesa. Durant aquests mesos les cooperatives
van haver de lluitar contra la onada de
col·lectivitzacions, que es convertí en
Núm.
282
la política oficial de la nova economia
revolucionària desprès de la introducció del Decret de Col·lectivització del
24 d’octubre de 1936. La Federació de
Cooperatives Catalana (FCC) desestimava aquestes acusacions, sostenint
que el cooperativisme compartia la finalitat revolucionària dels llibertaris,
però que pretenia seguir un camí més
gradual i menys violent. No obstant, la
secció jove de la FCC, la Unió de Joventuts Cooperativistes de Catalunya
(UJCC) argumentava que les cooperatives havien de rebre la revolució amb
els braços oberts perquè havia creat
un ambient social i econòmic que per-
metia al moviment cooperatiu demostrar per fi el seu potencial revolucionari a la classe obrera catalana que, fins
aleshores, no s’interessava pel moviment.
Els orígens de la UJCC els podem
trobar en la desapareguda Agrupació Cultural Cooperatista (ACC)
que es fundà l’any 1925. L’ACC intentà coordinar l’acció dels grups
culturals de les diverses cooperatives de la FCC. Al principi, gaudia
d’un cert nivell d’èxit durant els últims anys de la dictadura de Primo
de Rivera (1923-1930) on tres de