ren el vertader pal de paller de
Cristalleries de Mataró, Cooperativa
Obrera i per extensió dels seus homes cooperadors.
I així el 17 de setembre del 1934, la
primera Assemblea General de Socis aprovà els Estatuts, ratificà la
confiança en el Comité Tècnic i elegí la primera Junta de Govern i la
Comissió Inspectora de Comptes.
No fou fruit de la casualitat la separació de funcions entre l’Empresa
industrial, i la Cooperativa com a
Institució, de manera que se separaven les funcions econòmiques de
les socials. Aquest fet es reflectía
perfectament a l’article 28 dels Estatuts, amb la creació del Consell
d’Administració, compendi del Comité Tècnic i de la Junta de Govern, les funcions dels quals es definien en els art. 34 i 35.
Aquesta pedra mil·liar, cabdal, fonamental que feia de Cristalleries de
Mataro, cooperativa obrera, no com
un sol ens sinó dos: l’Empresa d’una banda, com a creadora mitjançant el treball de les possibilitats
econòmiques; i la Institució Cooperativa com a ens social per encarrilar l’Obra Social més adient a cada
moment, per transformar tot l’esforç
en l’execució de les fites de formació, solidaritat, expansió cooperativa i demés aspectes socials que ja
s’han vingut exposant.
Aquest pal de paller ens donà forces i empenta fins més enllà inclús
de la seva pròpia vigència legal que
es va perdre amb el decret d’incautació del 1940, per part de l’anomenat “Servicio Sindical Cooperativo”,
i que no gens menys però ja ens
havia permès fundar al 1931 “l’Escola Racionalista del Forn del Vidre”. Aquesta fou destrossada el
1939 pels que creien en postulats
prou beneíts com “abajo la inteligéncia, viva la muerte”. També, i
malgrat la situació d’incautació i legalment il·legals, posà en marxa la
Secció Antituberculosa per tal de
lluitar contra las conseqüencies de
la guerra i la misèria
subsegüent, tant en
la vertent sanitària,
com en l’ajud alimentàri per tal d’apaivagar la fam dels
nostres socis fins on
era possible.
Més tard, tot i la viPrimera seu del Forn del Vidre, de 1919 a 1933.
gent il·legalitat d’aquests Estatuts inicials, el pal de pa- dels nostres propis errors – és un
ller ideològic que propiciaren ens axioma a casa nostra que els pitjors
permeté ser capaços de crear el problemes a resoldre sempre han
Grup de Cultura, la pròpia Mutuali- estat els interns – i albirem com i
tat de Previsió Social i més tard l’E- de quina manera sería possible arriconomat, obres d’important contin- bar a les esmenes que ens ajudesgut social totes elles. Sense el sin a la recuperació de possibilitats
necessari convinciment no hauria perdudes.
pas estat possible el seu desenvolupament, tot i que potser, la manca Tot plegat de fàcil no en té res,
de continuïtat i el cada día més fe- això es segur, però si no lluitem per
ble nivell de formació van truncar tal de redreçar-nos, cada dia que
abans d’hora.
passi es fara més difícil la solidificació del pal de paller on poder-nos
Cal insistir aquí, tal i com diem l’al- repenjar en la recerca d’un espetre dia, en la regla d’or de la coope- rançador futur per els dos Ens –
ració, centrada en la formació dels l’Empresa Industrial i la Cooperativa
cooperadors tots, ja que és l’únic – que conformen avui, com ahir
camí vàlid per garantir la compren- Cristalleries de Mataro, Sccl.
sió i la posada en pràctica de les
ideologíes dels pals de paller que Qui us ha parlat no vol pas caure
faran possible el creixement i la en l’error de creure’s posseïdor de
conservació de l’ortodoxia coopera- la veritat absoluta, doncs això seria
tiva, tot i posant-la al día dels la negació de totes les possibilitats i
temps en que ens toqui viure-la. I intents de raonar per tal d’arrivar a
aquí tornarem a repetir el que as- la comprensió de tot el que aquí
senyala “La Cooperación” (U.P.V.) s’ha exposat, però la meva veritat
que pel triomf del cooperativisme relativa, fruit de tots els anys i cirés indispensable la formació dels cumstàncies viscudes en el sí d’acoopertivistes, ja que llurs proble- questa Institució, és el resultat de
mes es resolen únicament quan els totes les reflexions sobre la ideolocooperativistes tenen plena cons- gía cooperativa de treball associat,
ciència dels seus deures, abans que del convenciment total que el camí
dels seus drets. Fem també alça- de la formació és vital pel propi deprem en el ja dit que una coopera- senvolupament de la idea, juntativa sense socis que sentin la moral ment amb la confirmació i acord
cooperativa i la tradueixin en nor- amb altres personatges molt més
mes de conducta serà sempre fràgil entesos i capdavanters del cooperai no podrà jugar amb plenitud el tivisme, em fan sentir prou agoserat
seu paper econòmic i social.
per exposar aquestes tesis que tracten només de confirmar que s’han
Arribats aquí, aturem-nos per a re- de tenir pals de paller prou ferms
flexionar i repassem les nostres ac- que ens ajudin a una millor comtuacions dels darrers anys, i amb prensió de tot plegat.
esperit prou obert, l’anàlisi ens hauria de conduir al reconeixement
Germinal Beli s i Peiró
Núm.
281