18 Col·laboració
Els pals de paller (i II)
R
eprenent la nostra pròpia història, ens hem
d’afanyar a dir perquè
quedi ben clar, que cap
dels nostres pioners era
diplomat universitari; eren obrers
convençuts, decidits i empenyats,
com “els justos pioners de Rochdale” en escapar del jou del capitalisme i en èsser capaços d’alliberarse’n per la via del treball i la posta
en pràctica del major sentit comú i
decisió ferma d’arribar-hi. En definitiva, encara que potser, en principi,
poc acurat, tenien ja un pal de paller ideològic que els va facilitar la
tasca que, polida més tard (1934)
amb els primers Estatuts, van crear
un marc prou eficient que ens ha
fet arrivar fins avui, tot i les més adverses circumstàncies que s’hagueren de superar. Potser ara és el moment de fer-ne una bona anàlisi,
reavivar els encerts i tenir la capacitat més agosarada per el reconeixament de les possibles errades, esvaïr-les i rectificar-les fins allà on es
pugui.
Una petita anècdota del ja llunyà
1918, denota l’esperit que ja niaba
en un dels nostres pioners que, juntament amb un amic del treball que,
amb motiu d’un “lock-out” es lamentaba de la situació d’abandonament en què es trobaven els obrers
en aquelles circumstàncies, sense
treball, ni sou, li deia aquest pioner:
“Enriquet, un dia arribarà en que els
obrers treballeran per ells mateixos”
Aquest pioner que així s’expressava
era en Josep Ros Serra, fundador
d’aquesta Societat, i el seu amic que
també ho fou es deia Enric Dalmau
i Domenich.
El primer pas es va donar al 1919
quan en Ros i Serra juntament amb
en Pau Pi i Escalas s’associen amb
en Josep Juan i en Timoteo Estanyol
per tal de fundar una Societat Comanditària dita “Juan, Estanyol i
Cía.”, fàbrica de vidre, concretament
d’ampolles per a làmpades elèctriques. S’establía al carrer del Rierot
43, amb una durada pactada de cinc
anys i segons aquest el 25 % dels
beneficis obtinguts serien pels treballadors, sense lliurar-los-hi, de
manera que al termini del temps
pactat de cinc anys, aquests diners
servissin per comprar la pròpia in-
Núm.
282
dustria i convertir-la en Societat Cooperativa.
Cal recordar que als inicis del segle
XX l’ofici de vidrier era molt feixuc i
que molts d’ells eren obrers nòmades que avui treballaven al pais,
demà a França o Alemanya. La majoría d’ells eren sindicalistes i per
tant, en aquelles dates, molt rebutjats per la Patronal, de manera que
trobàren en aquest intent, utòpic si
voleu, l’espill i el pal de paller que
necessitaven per envestir aquesta
utopía. I mercés al seu esforç i decisió convertir-la en la realitat present, tal com deia Thomas A. Edisson, l’inventor de la làmpada
elèctrica, a base de un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració.
Era el 1922, quan provinent d’unes
“vacances a la Presó de Vitòria”, un
sindicalista de primera fila, vidrier
d’ofici, va decidir integrar-se a “Cal
Estanyol” per veure si hi pod :?FW6V?f??W"?( ??FV6??W&F?f?W0?G&7FfN( ?V????V?,;2?&V?2?FW7F6B6V?WF?7F?&6??6??F?6?7F??VRf?RV?&RFV?2??7G&W2&??W'0?W7FGWG2?F?B&??V?B???V?FR&6W2FR?6??W&6?;2?&??V?vF?W"?vV?W&?FBFR6F?V?????,:rFV??3B?fF??"?Vv?F@?6???WF?6??W&6?;2??GW7G&?????VRf??2?W6??&W2?W2??V?2???:?0?6??FV??fV??W26??W&F?fW2FP?6??7V??V?2 ;'6?G2FRW66F?'2??V?,;"??V?f?RFRgV?FF?"???f?&V??W"V??fV?G&W2??2VP??6?6?WFB6???F?L:&?gV?6???f???FW6FRV??W2FR6WFV?'&RFV?????W,;"F?BV?B?W2??V?2??W&?WFW&V??f&7F?"V?2&??W'2W7FGWG2N( ?VW7F6?6?WFB?VRGW&?@????G2??2???w&B6W"?f?6???V?@??V?G2W"?W2??V?2g&?V?7FW2?f????