Economia Social 17
Entrevista a Carlos Molina
Superintendent Nacional de Cooperatives de Veneçuela
“El cooperativisme és una arma
contra el neoliberalisme”
Què és Sunacoop?
El Sunacoop és un organisme adscrit al Ministeri per a l’Economia
Popular que té com finalitat fiscalitzar i fer seguiment del moviment
cooperatiu veneçolà i també promoure el cooperativisme en el
marc de les polítiques de desenvolupament endogen.
Per què s’està impulsant la
creació de cooperatives actualment a Veneçuela?
Per la necessitat de materialitzar el
que diu la Constitució, és a dir els
drets socials, la justícia social, l’equitat i sobretot la inclusió social.
L’organització de caràcter democràtic de les cooperatives permet que el poble que estava
exclòs pugui inserir-se en els processos productius i pugui millorar
les seves condicions de vida. Les
cooperatives són l’eina que millor
interpreta l’esperit de la revolució
bolivariana. Per això el govern veneçolà ha posat èmfasi en el cooperativisme. El 2001 s’aprovà la
Llei Especial d’Associacions Cooperatives, que és l’instrument legal
per a l’organització de les cooperatives. És una llei flexible, que promou que de manera senzilla i sense traves burocràtiques la gent
tingui una eina d’organització dins
l’economia social.
Quin paper juga la Misión
Vuelvan Caras dins l’impuls
cooperatiu?
N’és el motor, perquè ja ha organitzat i inserit en el procés productiu
més de 200.000 persones que havien estat excloses. Són gent molt
pobra que primer vam formar en
diverses àrees productives; després
aquestes persones es van organitzar
en cooperatives a través del Sunacoop i ara el Ministeri per a l’Economia Popular està fent un acompanyament social i tècnic a
aquestes cooperatives perquè formulin els seus projectes socio-productius, i se’ls estan transferint recursos per a l’execució d’aquests
projectes.
Quins resultats ha donat l’aplicació de la llei?
Ja hi ha unes 84.000 cooperatives
registrades. No obstant, som conscients que el tema fonamental no
és el registre i creació de cooperatives sinó l’enfortiment i aprofundiment del cooperativisme com a
projecte de vida i com a ètica del
treball. Sabem que administrativament és molt senzill conformar una
cooperativa, el que és difícil és ser
cooperativista.
Quins són els principals problemes que tenen?
Estem en un procés de transició
històrica. Venim d’una cultura que
va ser irradiada pel neoliberalisme
i l’economia de mercat que tenen
com a principis l’individualisme i
el mercantilisme, i que encara estan presents aquí. Una tendència
dins del cooperativisme ha utilitzat
les cooperatives com a instruments
de flexibilització laboral, perquè
algunes empreses mercantils i institucions públiques subcontracten
cooperatives per evadir les obligacions de seguretat social o laboral.
Un altre problema és que, per
exemple, cinc associats en una cooperativa contracten vint persones,
i són aquestes les que fan la feina,
i això no és treball cooperatiu.
Però el problema mes important és
la integració: de totes les cooperatives creades, només n’hi ha 500 o
600 que estan organitzades en cooperatives de segon grau, és a dir
com a centrals cooperatives. Això
té a veure també amb el creixement tan frenètic que hi ha hagut,
que ha deixat molt poc espai per a
generar aquesta integració. És important que aquesta integració es
materialitzi, perquè és l’arma fonamental contra el neoliberalisme i la
globalització. La creació de xarxes
productives solidàries evitarà que
les cooperatives hagin de competir
entre elles en el mercat.
De cara al futur, quins projectes teniu?
D’una banda, un programa de fiscalització i un de gestió per enfortir
i capacitar les cooperatives en
matèria fiscal i tècnica, però també
en matèria ideològica i de valors.
D’una altra banda, la creació dels
Consells Cooperatius Estatals, de
manera que cada Estat federal
tindrà una instància rectora formada pel propi moviment cooperatiu
per tal d’aprofundir i promoure la
integració i articulació de xarxes, i
també per planificar la gestió cooperativa.
Laia Altarriba
Núm.
282