FOTO: ORIOL CLAVERA
ció, però de moment fan una assemblea setmanal dels treballadors, on decideixen tot el que
afecta la marxa de l’empresa i
també qui ocupa els càrrecs de la
junta directiva. Cal remarcar que
Invepal no és un cas aïllat, i és
que els darrers mesos s’han dictat
nous decrets d’expropiació que
impulsen la cogestió en altres àrees productives.
Les dificultats al camp
La major part de la terra Veneçolana està en mans de grans propietaris, que mantenen milers d’hectàrees improductives. Mentrestant, un
70% dels aliments que consumeix
la població s’importa d’altres països. Un dels reptes del govern de
Chávez és aconseguir la sobirania
alimentària del país i repartir la terra entre els camperols. La Llei de
Terres preveu diverses mesures
per tal d’acabar amb el latifundi,
sobretot recuperar les terres de
l’Estat que durant les darreres dècades s’han apropiat il·legalment
alguns terratinents i també expropiar aquelles que els grans propietaris tenen improductives i donarles a cooperatives de camperols
perquè les treballin.
Núm.
282
Una de les beneficiades d’aquesta
redistribució del sòl veneçolà ha
estat la cooperativa de Berberé, al
sud del llac Maracaibo. La cooperativa es va constituir el 2002 i,
després de presentar la denúncia
per terres ocioses, l’octubre de
2003 es van instal·lar a les 563
hectàrees que els atorga la carta
agrària. Han tingut sort que la terratinent només ha utilitzat el recurs legal per intentar impedir que
ocupessin la terra i no ha recorregut, com passa massa sovint en
aquesta revolució bolivariana, a la
força. En aquest any i mig que a
Berberé ja han estat treballant la
terra, la cooperativa s’ha convertit
en una referència a nivell nacional, perquè amb el crèdit de 137
milions de bolívars que els van
concedir per sembrar les primeres
40 hectàrees de yuca, ells n’han
sembrant fins a 80 i han desenvolupar, a més, altres àrees productives.
Però en aquesta redistribució de la
terra el camí per a molts no és
gens fàcil. D’una banda hi ha la
resposta dels terratinents, que envien sicaris a les terres que han
començat a treballar les cooperati-
ves, i que des del 2001 ja s’han
cobrat la vida de més de 140 camperols. Però d’una altra banda
també hi ha els obstacles interns, i
és que, com reconeix el mateix
govern, en moltes institucions la
burocràcia i la corrupció posen
frens a l’aprofundiment de la revolució. Emilio Méndez, alcalde de
Santa Barbara de Barinas, municipi
on s’han creat noves cooperatives
agràries, explicava aquesta realitat:
“Només fa 6 anys que el president
Chávez va assumir la responsabilitat de dirigir el país, i no podem
dir que en 6 anys la revolució a
Veneçuela està altament consolidada, que ja no hi ha problemes
amb l’educació, amb la seguretat o
amb la distribució de la terra. Al
contrari, ara és realment quan s’estan començant a veure tots
aquests problemes que hi ha, i esperem que entre totes les institucions facin una bona feina per poder donar resposta a aquestes
situacions”. Caldrà veure durant
els propers mesos i anys el paper
que jugaran les cooperatives en
aquesta nova Veneçuela que vol
donar feina i terra a tothom.
Laia Altarriba