Economia Social 15
Aquest boom cooperativista al país
és sens dubte una bona notícia,
però també ha generat força dubtes. D’una banda, alguns sectors
alerten del perill d’estar creant petites empreses que obliden els valors del cooperativisme, i la mateixa Superintendència Nacional de
Cooperatives està impulsant nous
plans de formació i la fiscalització
integral de les cooperatives, sobretot dels processos de finançament i
transferència de recursos.
Més enllà de supervisar la feina de
les cooperatives, altres dubtes que
genera la creació de les cooperatives és el model econòmic que
contribueixen a enfortir, perquè segons el govern haurien de ser un
pas cap al socialisme del segle
XXI. En aquest sentit, Luis Primo,
coordinador de la UNT, la principal central sindical que participa
del procés revolucionari, alerta sobre el paper que han de tenir les
cooperatives en l’actual procés de
transició: “Amb el cooperativisme
es crea una propietat social, una
certa cultura col·lectiva, es trenca
amb una certa lògica del capitalisme, però quan estàs emmarcat en
la distribució has de fer competència i si cal destruiràs una altra cooperativa per enfortir la teva. I si a
això hi afegim que aquí a Veneçuela algunes cooperatives són
empreses disfressades, doncs s’està
desvirtuant el que és una cooperativa. A més, cal tenir present que
una cooperativa en ella mateixa no
és un fi per assolir el socialisme”.
Luis Primo afegeix que “la transició
al socialisme requereix assenyalar
quins són els elements que tu crearàs d urant aquesta transició. M’explico: durant la transició hi haurà
un mercat capitalista, però jo he
d’anar destruint aquest mercat capitalista, he d’anar destruint la propietat privada. Però si vaig destruint, també he d’anar creant un
mercat social, un altre tipus de
mercat perquè les cooperatives
acudeixin de forma organitzada a
aquest mercat”.
Invepal: cooperativisme
industrial
Una altra de les propostes que
existeixen al país per transitar cap
al socialisme és la cogestió de les
empreses entre els treballadors i
l’Estat. Un bon exemple és l’empresa paperera Invepal, que segueix aquest model de cogestió
des que el desembre de 2004 l’Assemblea Nacional de Veneçuela va
decidir per unanimitat expropiar-la
perquè els antics propietaris l’havien començat a desmantellar. El
mes d’abril passat els 350 treballadors, que estan organitzats en cooperativa, van aconseguir reprendre
la producció i estan demostrant
que la factoria era viable. Ara el
49% de les accions són d’ells, i l’altre 51% de l’Estat. Però a mesura
que els treballadors vagin tornant
el préstec que els van concedir, el
govern està en l’obligació de vendre les accions als treballadors,
que poden arribar a optar al
99,5%. Pel que fa a l’organització,
encara estan en procés d’adapta-
FOTO: ORIOL CLAVERA
Núm.
282