Cooperació Catalana 282 | Page 14

Economia Social 15 Aquest boom cooperativista al país és sens dubte una bona notícia, però també ha generat força dubtes. D’una banda, alguns sectors alerten del perill d’estar creant petites empreses que obliden els valors del cooperativisme, i la mateixa Superintendència Nacional de Cooperatives està impulsant nous plans de formació i la fiscalització integral de les cooperatives, sobretot dels processos de finançament i transferència de recursos. Més enllà de supervisar la feina de les cooperatives, altres dubtes que genera la creació de les cooperatives és el model econòmic que contribueixen a enfortir, perquè segons el govern haurien de ser un pas cap al socialisme del segle XXI. En aquest sentit, Luis Primo, coordinador de la UNT, la principal central sindical que participa del procés revolucionari, alerta sobre el paper que han de tenir les cooperatives en l’actual procés de transició: “Amb el cooperativisme es crea una propietat social, una certa cultura col·lectiva, es trenca amb una certa lògica del capitalisme, però quan estàs emmarcat en la distribució has de fer competència i si cal destruiràs una altra cooperativa per enfortir la teva. I si a això hi afegim que aquí a Veneçuela algunes cooperatives són empreses disfressades, doncs s’està desvirtuant el que és una cooperativa. A més, cal tenir present que una cooperativa en ella mateixa no és un fi per assolir el socialisme”. Luis Primo afegeix que “la transició al socialisme requereix assenyalar quins són els elements que tu crearàs d urant aquesta transició. M’explico: durant la transició hi haurà un mercat capitalista, però jo he d’anar destruint aquest mercat capitalista, he d’anar destruint la propietat privada. Però si vaig destruint, també he d’anar creant un mercat social, un altre tipus de mercat perquè les cooperatives acudeixin de forma organitzada a aquest mercat”. Invepal: cooperativisme industrial Una altra de les propostes que existeixen al país per transitar cap al socialisme és la cogestió de les empreses entre els treballadors i l’Estat. Un bon exemple és l’empresa paperera Invepal, que segueix aquest model de cogestió des que el desembre de 2004 l’Assemblea Nacional de Veneçuela va decidir per unanimitat expropiar-la perquè els antics propietaris l’havien començat a desmantellar. El mes d’abril passat els 350 treballadors, que estan organitzats en cooperativa, van aconseguir reprendre la producció i estan demostrant que la factoria era viable. Ara el 49% de les accions són d’ells, i l’altre 51% de l’Estat. Però a mesura que els treballadors vagin tornant el préstec que els van concedir, el govern està en l’obligació de vendre les accions als treballadors, que poden arribar a optar al 99,5%. Pel que fa a l’organització, encara estan en procés d’adapta- FOTO: ORIOL CLAVERA Núm. 282