14 Economia Social
FOTO: ORIOL CLAVERA
Boom cooperativista a
Veneçuela
V
eneçuela viu un procés polític singular
des que el 1998 el
carismàtic Hugo Rafael Chávez Frías va
guanyar les eleccions presidencials. I és que per primer cop a la
història del país, un polític ha posat al centre de la seva acció política les classes populars veneçolanes, que fins aleshores havien
estat excloses dels beneficis que
genera l’explotació del petroli, en
un país que és el cinqué productor mundial de cru. Si bé les estructures del sistema polític i
econòmic continuen bàsicament
intactes, s’ha posat en marxa una
Núm.
282
política social que està portant la
sanitat i la salut a les comunitats
on viuen la majoria de veneçolanes i veneçolans i que fins fa poc
no tenien accés a aquests serveis.
Chávez assegura que la millor manera d’acabar amb la pobresa és
donar poder al pobres. Així doncs,
després d’una primera fase assistencialista, el seu govern impulsa
ara noves iniciatives per caminar
cap a la construcció del socialisme
del segle XXI, la nova proposta
que va fer després de guanyar el
referèndum de l’agost de 2004.
Aquestes noves iniciatives estan
encaminades a enfortir l’economia
popular. I una de les bases sobre
les quals es vol construir l’anomenat socialisme del segle XXI són
les cooperatives. Impulsades pel
Ministeri de l’Economia Popular, hi
ha hagut un esclat en la creació de
cooperatives arreu del país. Què
ho ha propiciat? Que, a través de
l’anomenada Misión Vuelvan Caras, el govern forma tothom que
vol crear una cooperativa i l’ajuda
amb crèdits i infraestructura. El resultat és que de les 800 cooperatives existents el 1998 s’ha passat a
les 84.000 actuals. La major part
són de serveis, però també se
n’estan creant d’agrícoles, d’industrials i de manufactureres.