què l’Estat disposa d’exclusivitat
per dictar legislació bàsica.
La transversalitat del terme medi
ambient però, ha quedat palesa
després de 26 anys de bagatge de
la norma institucional bàsica de
Catalunya. A més de les matèries
de titularitat estatal que s’han anat
transferint progressivament a diferents comunitats autònomes (mitjançant llei orgànica a través del
procediment establert en l’article
150 de la Constitució) les pròpies
competències assumides amb
caràcter exclusiu per l’Estatut de
1979 ja incloïen aspectes clarament emmarcats en el camp del
que avui en dia s’entén per medi
ambient.
Les competències que disposa la
Generalitat amb caràcter exclusiu,
incloses en el l’article 9 (Títol Pri-
L’estatut de Núria, el referent d’autogovern
que Catalunya reivindicava el 1978
L’estatut de Núria s’emmarca en la República del 1931, en què els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril del mateix any, presentades com un plebiscit per triar entre república o monarquia foren
aclaparadorament favorables als primers. La Generalitat, novament
instaurada com a poder autònom, convocava en assemblea una representació dels ajuntaments per crear la comissió encarregada de
redactar un avantprojecte d’estatut d’autonomia. Dos mesos més
tard, l’Estatut de Núria ja estava enllestit i el 2 d’agost del mateix any
1931 era ratificat en referèndum amb el 99% dels vots favorables.
El 9 de desembre de 1931 s’aprovava la nova Constitució de la República espanyola i 5 mesos més tard l’Estatut de Catalunya començà
a discutir-se al Parlament espanyol. Després de les esmenes i les conseqüents retallades el 9 de setembre era aprovat per 214 vots a favor,
24 en contra i 100 abstencions. (L’estatut i la reorganització autonòmica de l’estat: el context històric. Antoni Segura i Mas. Idees 4. 1999.)
El text estatutari reconeixia Catalunya com a regió autònoma dintre l’Estat espanyol i mentre aquest es reservava en exclusiva la d