22 IX Premi APB - finalista
bilitat ciutadana i, finalment, educació ambiental.
Es proposa superar el principi de
“qui contamina paga” ja que, segons els participants en la jornada,
semblaria que pagant es pot permetre tot i molts prefereixen pagar
a no contaminar; i substituir-ho per
la màxima de “qui contamina ho
ha d’arreglar”, fent referència a la
necessitat de justícia ambiental. Finalment es proposa tenir en compte la preservació del paisatge com
a patrimoni de la nació que conforma un tret d’identitat que tots els
ciutadans tenen dret a gaudir.
capacitat de categorització dels espais naturals.
El procés
de participació ciutadana
Paral·lelament a la ponència parlamentària que es va constituir el
gener de 2004, la conselleria de
Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya
va emprendre fa un any una campanya de difusió amb l’objectiu
d’informar i de promoure la participació ciutadana en la redacció
del nou Estatut. La seva finalitat
era trametre els resultats obtinguts
a la ponència perquè hi fossin incorporats.
En l’àmbit ambiental, el 23 d’octubre de 2004 una cinquantena d’entitats i ajuntaments catalans van
participar en la jornada “El nou
Estatut de Catalunya i el Medi Ambient”. Una sessió de treball en
què es van materialitzar les principals aportacions i suggeriments
que la societat civil volia que fossin presents en el nou text en el
camp del medi ambient. Els participants van ordenar la discussió al
voltant de dos eixos temàtics: els
principis directrius de les actuaNúm.
281
cions públiques en matèria ambiental i les noves competències
que Catalunya havia d’assumir per
tal d’aprofundir en l’autogestió
dels nous reptes ambientals que
es plantegen.
Pel que fa als principis directrius
de les actuacions públiques es demana incorporar en el preàmbul
una referència explícita a la sostenibilitat, en un nivell similar a la
consideració que prenen valors
tradicionals com la democràcia, la
llibertat, la igualtat o la solidaritat.
També es proposa que la conservació del medi ambient s’inclogui
com un dret i un deure fonamental (tal com s’inclou en el Tractat
pel qual s’estableix la Constitució
Europea).
En la redacció concreta de l’article
que es refereix al medi ambient es
proposa incloure principis com
els de transversalitat (el medi ambient ha d’estar present en totes
les activitats que es realitzin), precaució, prevenció, avaluació (del
compliment de les estratègies de
precaució prevenció o restauració), transparència i informació
(especialment en referència a l’administració pública), corresponsa-
De les competències que la societat civil catalana reclama incloure
en l’estatut en destaca l’augment
de la capacitat per legislar en
matèria de medi ambient, especialment en aspectes referents a l’ordenació del litoral, com pot ser l’atorgament de les concessions de
domini públic. Un altre aspecte en
què s? ??insisteix és el d’assumir les
competències en la gestió de les
conques hidrogràfiques intercomunitàries, ja sigui en la potestat executiva sobre obres hidràuliques
d’interès general en el domini públic hidràulic, en el planejament
d’aquestes o en les facultats d’autorització d’abocaments en lleres
públiques, entre altres. Pel que fa
a la política energètica s’insta la
Generalitat perquè assumeixi les
capacitats de generar, distribuir i
comercialitzar l’energia, així com
explotar altres recursos naturals,
tenint sempre en compte el principi d’eficiència i la prioritat d’utilitzar fonts renovables.
A més es proposa a la Generalitat
que es reservi en exclusivitat, entre altres matèries:
? La construcció i l’explotació de
totes les obres del cicle hidràulic que es realitzin a Catalunya.
? L’emissió de la Declaració
d’Impacte Ambiental (DIA),
respecte de qualsevol obra que
ho precisi i s’executi en territori
català.