IX Premi APB - finalista 21
En aquests moments la ponència
constituïda al Parlament de Catalunya està redactant el text de la
proposta de reforma de l’Estatut a
través de les aportacions realitzades pels diferents representants de
la societat civil catalana. L’objectiu
és presentar el més aviat possible
una primera lectura a partir de la
qual continuar treballant.
La proposta prèvia
dels partits polítics
Abans d’acabar la passada legislatura i sense que la ponència parlamentària que elabora l’Estatut s’hagués constituït, els diferents partits
polítics catalans, a excepció del
partit Popular, van presentar la seva particular proposta d’Estatut
(www.gencat.net/nouestatut).
Convergència i Unió (CiU) va donar a conèixer les “Bases per a un
nou Estatut nacional de Catalunya”
l’abril de 2003. En l’apartat corresponent als drets i deures dels ciutadans es planteja el dret a gaudir
del patrimoni natural del país,
amb especial reconeixement als
paisatges com a components de la
diversitat del territori català, i el
deure cívic de respecte al medi
ambient. A més de dedicar un article concret de la proposta d’estatut al territori i al medi ambient,
en què es reconeix el paisatge
com a component essencial per
l’entorn dels ciutadans, s’inclou
com a principi rector el progrés
econòmic sostenible en el marc
del respecte al medi ambient.
Pel que fa a les competències la
coalició nacionalista atorga a la
Generalitat l’exclusivitat legislativa
en medi ambient. Concretament el
text es refereix a: recursos naturals, residus, abocaments, contaminació atmosfèrica i lumínica i impactes
ambientals.
També
confereix l’exclusivitat en urbanisme, ordenament i planificació del
territori, gestió dels recursos hídrics i abastament d’aigua, i
instal·lacions de producció, distri-
bució i transport d’energia en
l’àmbit de Catalunya.
Per la seva banda el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en la
proposta de “Bases per a l’elaboració de l’Estatut de Catalunya” presentada el març de 2003, planteja
un text en què el dret a la qualitat
del medi ambient i el paisatge
queda garantit pels poders públics. S’emmarca doncs com un
principi rector i no com un dret
fonamental.
En el capítol de competències el
PSC reserva a la Generalitat la potestat de definir i executar polítiques en matèria de medi ambient i
paisatge però no concreta si
aquestes competències tindran un
caràcter exclusiu o requeriran una
delegació estatal prèvia. La proposta reserva especial importància
a la participació ciutadana el l’activitat legislativa.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que presenta una “Constitució de l’Estat lliure de Catalunya”, inclou dins el títol de drets i
deures dels ciutadans el dret a
gaudir d’un patrimoni natural i el
deure cívic de conservar-lo i respectar-lo. La formació independentista dedica l’article 25 al medi
natural i atribueix a la Generalitat
l’exclusivitat de preservar “l’equilibri del medi socioambiental”.
En l’àmbit de competències, l’article 43 de la proposta d’ERC detalla
que la Generalitat disposarà d’exclusivitat per generar, distribuir i
comercialitzar energia i recursos
naturals.
Finalment Iniciativa per Catalunya
Verds (ICV) inclou el respecte a la
natura com a principi fonamental
en les “Bases per a la Reforma
Constitucional i Estatutària”. En
aquest sentit proposa que la Generalitat assumeixi el compromís
de contribuir a la preservació del
planeta, i faci seus els reptes internacionals per evitar el canvi climàtic i mantenir la biodiversitat,
adoptant els principis de la sostenibilitat ecològica per al model de
desenvolupament català.
ICV proposa incorporar a l’Estatut
un títol relatiu als drets polítics,
econòmics, socials, ecològics i culturals en què hi destaqui el dret a
gaudir del patrimoni natural del
país i de la qualitat de vida i el
deure de preservar aquest patrimoni per les generacions futures.
En el mateix apartat es manté una
particular insistència en el foment
de la participació ciutadana mitjançant la intervenció plena dels
ciutadans en totes les decisions
que afecten a la vida pública.
Pel que fa a l’àmbit de competències referents a l’aigua, ICV proposa que la Generalitat disposi de la
facultat d’autoritzar abocaments en
lleres públiques, d’autoritzar aprofitaments de domini públic hídric intercomunitari, d’executar obres
hidràuliques d’interès general, de
policia sobre les comunitats de regants intercomunitàries i d’administració de la conca del riu Garona.
A més d’aquestes competències, la
formació eco-socialista proposa
que la Generalitat tingui facultat
normativa en el control ambiental i
Núm.
281