Els reptes ambientals
del nou Estatut
Publiquem a continuació un article redactat el
passat mes d’abril i presentat al IX Premi Albert
Pérez-Bastardas d’articles de coneixement i
defensa del medi ambient, en el moment en què
s’estava redactant i debatent el nou estatut de
Catalunya. Malgrat l’estatut va ser aprovat pel
Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre,
considerem que aquest text segueix essent
actual.
P
oc abans de la commemoració del quart de
segle de vigència de
l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya de 1979
la classe política catalana va arribar a la conclusió que havia arribat l’hora d’actualitzar l’autonomia
catalana. Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció del Partit Popular, van coincidir en afirmar que el
sostre d’autogovern fixat un quart
de segle abans havia quedat superat. La societat catalana, per boca
Núm.
281
dels seus representants, demanava
un model de convivència que tingués en compte els nous reptes
que 25 anys abans no existien.
En els plens realitzats a la Cambra
Catalana durant la segona meitat
de la darrera legislatura es repetia
d’un i altre costat que Catalunya
s’havia de dotar d’un marc normatiu que permetés un millor encaix
de l’autonomia catalana en un estat descentralitzat com Espanya. I
això passava per la redacció d’un
nou Estatut que concretés i garantís noves competències no assumi-
des anteriorment. Tot just dos mesos després de les eleccions al autonòmiques, celebrades el novembre de 2003, es constituïa la
ponència parlamentària encarregada de redactar el nou text en què,
finalment, hi participen tots els
grups parlamentaris.
Tant el concepte de medi ambient
com l’anomenada consciència ambiental ha evolucionat molt en els
darrers 26 anys i, fruit d’això, el
sector públic ha hagut d’incorporar, sovint a remolc, les demandes
que la societat imposa per protegir
aquest patrimoni comú. S’ha
avançat notablement però els resultats no sempre han estat satisfactoris. No és d’estranyar doncs
que en el moment de refer el marc
normatiu per Catalunya la societat
catalana s’hagi mostrat decidida a
intervenir activament, incorporant
nous aspectes ambientals que hauran de regir les polítiques durant,
almenys, 25 anys més.