IX Premi APB - finalista 21
nevera. Va ser construït
l’any 1905. Sabem que durant anys hi van viure els
masovers... se’n ressent, la
seva estructura, d’aquests
cent anys, des que es construí?
Tot i que s’hi ha fet algunes modificacions i reparacions (per necessitat i per gust), l’estructura aguanta perfectament.
Les seves dependències i
serveis bàsics reuneixen
condicions d’habitabilitat?
Si, perfectament.
Aquesta plaça és molt acollidora. Sota l’ombra de l’arbreda i la bella panoràmica,
podem mirar des d’ací bona
part de la vall. Entre els diversos elements de la finca
quina valoració us mereix?
La plaça és el lloc dels dinars a
l’estiu, del joc, de l’arribada, i del
comiat. No crec pas que sigui el
centre de l’Obaga, però sí que
n’és una part important, imprescindible. Així i tot, no la més emblemàtica.
Parlem de la nevera. El reusenc Ramon Amigó i Anglès
va visitar les tres neveres de
les Obagues d’Alforja per tal
d’incloure-les en el seu llibre
“Neveres preindustrials
(pous de neu) al Camp de Tarragona”. D’aquest treball,
n’he extret uns apunts de la
descripció que hi fa l’estudiós reusenc en referir-se a la
nevera de l’Obaga del Pahí:
“Situada a la partida de les
Obagues a l’O-OSO de la vila
d’Alforja, de la qual equidista
uns 1.500 metres i, per altra
banda, a uns 500 metres d’altitud, quasi 150 metres més alta
que el poble. Com que el mas
és adossat al pou de gel,
aquest ha estat habilitat com a
una altra dependència de l’edifici. Encara s’hi pot veure la cúpula de rajola. Mesurada des
de la cúpula fins a terra hi ha 7
metres. A poca distància hi ha
la font del Pahí, abundant, que
havia de permetre l’obtenció
de gel” Doneu per bona,
aquesta descripció?
Sí, en principi, sí.
tanta aigua com vol. Deu
anar creixent...
Amb l’arribada del gel artificial - cap a 1870 -, el comerç
del glaç natural s’extingí
com a negoci. D’això, en feia
una quarantena d’anys,
quan els vostres antecessors
compraren la finca. Teniu algun document antic que faci
esment d’aquest comerç?
N’haveu fet anàlisi de les
propietats minerals de l’aigua?
No en conec cap.
Sí. Entre les èpoques de sequera i
les d’abundància de pluges, tenim
una oscil·lació que va dels 600 a
1.000 litres per hora.
A uns dos-cents metres teniu la font, a un poc més
d’alçària que el mas, i en direcció al bosc. De raig força
regular, fresca, rica en minerals, i enclavada en un espai
bucòlic amb exuberant vegetació. Un gran plataner
presideix el conjunt vora el
vell bassot que recull l’aigua
de la font. L’arbre té un
tronc que assoleix un metre
de diàmetre. Són dades de
S. Jassans escrites el 1991.
El plataner segueix allí i beu
Doncs per l’edat que té, posem-li
d’un centenar d’anys, suposem
que si ha arribat al límit de la seva
creixença, poc li’n falta.
Sí que es va fer. L’anàlisi era correcta, però degut al temps passat,
s’extraviaren els resultats.
I l’aforament del doll que en
mena?
Sabut que és el marc que
l’envolta ha estat inspiració
per a fotògrafs, pintors, escriptors... els quals n’han reflectit el paratge a través del
seu art. Fins a quin punt, a
parer vostre, el magnetisme
de l’indret enriqueix el tot
de la finca?
Em sembla que la font de l’Obaga
del Pahí és, ni més ni menys, la
font del terme per excel·lència. No
Núm.
280