20 IX Premi APB - finalista
desglossa els elements cabdals de la vostra Obaga. Fonamentant-m’hi, basaré el
contingut dels meus comentaris i preguntes, senyor Figueras. Aquesta finca es distingeix per tenir dues parts
notòriament diferenciades:
conreu i bosc. Quantes
hectàrees ocupa el conreu, i
quantes el bosc?
Aproximadament, onze hectàrees
de conreu, i deu de bosc.
El conreu és d’avellaner. Tenint-lo com a monocultiu, i
amb les diverses crisi que ha
patit el fruit de l’avellana
Com és que en manteniu el
conreu, malgrat, evidentment, no ser rendible?
La manutenció de la finca té més
valor emotiu que no pas monetari.
Són molts anys en aquestes terres,
i és ben bé com si fos part de casa
meva. L’Obaga no és negoci, és
un sentiment.
ra o pou de gel, la font, i l’alzina i
el bosc. Tot plegat, m’ha mogut a
la redacció d’aquest article. I per
donar-li més entitat i consistència,
he recorregut a l’ajuda del propietari - en Francesc Figueras - per tal
d’obtenir de primera mà, dades
puntuals, reals i enriquidores. A la
qual cosa, ell ha accedit gentilment.
És precisament per això que, després de recórrer a peu un itinerari
d’uns vint-i-cinc minuts per una
pista de terra - en alguns trams pavimentada - m’endinso a la finca,
vers el mas, acompanyant un rengle de plataners que delimiten l’avellanerar d’ambdues bandes. El
recorregut a partir de la riera d’Alforja, s’enfila Obagues amunt per
un traçat en el qual els conreus
d’avellaner alternen amb els ermots i amb roures i alzines en els
ribassos. I un bon tros de frondosa
boscúria assentada paral·lelament
al barranc de l’Àvila. Em plau
constatar que en tota l’àrea territoNúm.
280
rial que aiguavessa en aquesta torrentera no existeix ni una sola
parcel·la propietat dels forans que
els caps de setmana s’implanten
en llur territori en el qual han
construït la segona residència .
Moltes amb mal gust i de dubtosa
legalitat, tal com passa a bona part
del conjunt d’aquesta vall, apartades, altrament, del nucli urbà de la
vila i també de les dues urbanitzacions legalitzades.
Arribo a la plaça curosament endreçada i poblada d’arbres ornamentals que fan de marc a l’edifici. El senyor Francesc m’hi espera.
Resident a Barcelona, és propietari
en tercera generació del tros de terra de cal Pahí. L’any que ve - el
2005 - farà cent anys que el seu
avi adquirí la finca. Saludats cordialment, encetem l’entrevista:
En el llibre Noms de lloc i de
persona d’Alforja i Cortiella,
Miquel S. Jassans esmenta i
En la crisi de l’avellana, pels
anys cinquanta i seixanta
del passat segle, molts colliters cercaren alternatives tot
construint i explotant granges de gallines, pollastres,
porc... Us vàreu plantejar
mai de fer semblantment?
No, ni pensaments.
Cases pairals d’Alforja i altres famílies de patrimoni
rústic notable, decideixen
fraccionar les seves finques bosc o cultiu - entre els hereus - fills o successors -, fomentant, així, el minifundi.
Que durant cent anys, i en el
decurs de tres generacions,
a cal Pahí no hàgiu fet el mateix obeeix a un tarannà o a
cosa casual?
A un tarannà. Fer fraccions d’aquesta terra, és com desmembrar
una persona.
El mas és de planta rectangular amb una alçada de dos
pisos, i adossat a l’antiga