L’Obaga
del Pahí
A
ctualment, són nombrosos els treballs sobre medi ambient
que fan referència a
la problemàtica urbana: contaminació industrial, infrastructures inadequades, campanyes
encaminades a la recerca d’agents
energètics alternatius als derivats
del petroli, implantació abusiva
d’urbanitzacions costaneres fomentades pel sector turístic, etc.
Ara, quan aquests treballs versen
específicament de cara al medi natural, aquesta simbiosi entre medi
ambient i natura en l’àmbit del territori rústic, a mi em sembla que
aquest aparellament mereix que
MEDI AMBIENT sigui expressat així, en lletra majúscula, ja que és
precisament en aquest assentament
territorial on s’esdevé el nucli del
problema. Ves, sinó! Perquè, d’on
provenen els aliments vegetals i
animals que consumim, l’aigua que
ens bevem, l’oxigen que respirem... sinó del medi rural?
mogràfic, atribueixen a les tres comarques del Camp tarragoní una
població fixa per a 2015 de
800.000 habitants, pel cap baix. O
sigui que pot doblar-se el cens actual.)
Tinc el parer dels qui pensen que
la zona geogràfica de les muntanyes de Prades - possiblement Parc
Natural a partir de 2006 - i el seu
entorn immediat en conjunt, constitueixen el “pulmó verd” del triangle Reus - Tarragona - Valls, en el
qual hi ha una abundància d’indústries derivades del petroli - refineria inclosa -, una concentració
de poblament humà nombrós i eixams d’urbanitzacions costaneres
de ciment promogudes pel turisme. (Darreres notícies sobre les
perspectives de creixement de-
Deia que el concepte “pulmó
verd” pot fer-se naturalment extensiu a les masses forestals properes
a les serres de les muntanyes de
Prades. Al poble d’Alforja - terme
municipal comprès en aquesta
àrea territorial bona part boscosa -,
sempre s’ha considerat la finca de
l’Obaga del Pahí com la més emblemàtica de la partida de les Obagues. Per què? Doncs pel seu enclavament estratègic a l’esmentada
partida. I, a més a més, perquè
conté elements de vital interès
ecològic: la plaça del mas, la neveNúm.
280