18 Entrevista
dediquem a promoure la idea de
la diversitat religiosa com a prevenció de conflictes.
Aquest també és un dels elements
que apliquem a la branca de la lingüística. Hi ha una certa percepció
que la diversitat en aquest camp
crea conflictes i treballem en el
sentit de fer veure que és just a
l’inrevés, que la promoció de pluralisme lingüístic i la diversitat preveu els conflictes, perquè la gent
se sent còmoda. En tot cas, s’han
de tendir ponts perquè la gent se
senti relacionada entre si i senti
que pot preservar la seva pròpia
identitat. D’aquí sorgeix la idea
que nosaltres hem de preservar la
identitat cultural catalana.
Quanta gent treballa aquí?
Com s’organitza la feina?
Hi ha vint-i-quatre persones repartides en les set línies de treball.
Normalment el que es fa és buscar
uns projectes determinats que ens
permetin treballar. Cadascú ha de
buscar el volum de feina anual
que permeti el bon funcionament
de la secció.
En el cas de la interreligiositat, a part de treballar la diversitat religiosa com a mètode de prevenció de
conflictes, interveniu quan
se’n genera algun?
Aquest any hem guanyat un concurs per fer-nos càrrec del Centre
Interreligiós de Barcelona. Aleshores, si hi hagués algun conflicte
durant el temps que és responsabilitat nostra, sí que hauríem de mediar-hi.
Però, normalment, els conflictes que hi ha no són només interreligiosos...
En tot cas són intercomunitaris. La
religió, sovint, hi té a veure. L’últim que hi va haver a Barcelona
era per la ubicació d’una mesquita.
Ara bé, la cosa és més greu que no
pas això. En aquest aspecte, nosaltres intentem actuar de forma
transversal, és a dir, hi intervenen
Núm.
280
totes les seccions que hi estan
afectades. És gràcies a la transversalitat de l’organització que podem
enfocar les coses des d’una banda
o des d’una altra.
Dins de la diversitat lingüística, quines coses feu?
La secció lingüística és l’Institut
Linguapax, que promou l’educació
i la promoció de la idea de la pau
a través de la llengua. Ho fem a
través, per exemple, de l’edició de
materials diversos. En l’últim quadern intentem fer entendre quins
són els drets dels infants a la societat actual i ho fem en francès,
anglès, castellà i català. Hem promogut la integració d’infants de diferents competències lingüístiques
amb glossaris de català i urdú, o
àrab, o xinès, perquè aquests nois
i noies que arriben vagin entrant
de forma amable a la nostra llengua. És a dir, sempre posem en relació el català amb aquests idiomes.
Les fundacions que donen
suport, quin paper hi juguen? Com estan representades a l’organització?
Formen part de la Junta. l’Assemblea i la Junta (la primera és el
plenari i la segona és més restrictiva) són al capdamunt de l’organigrama, després vénen el president
honorari –Fèlix Martí–, el president
de l’entitat –Enric Masllorens–, el
director i, seguidament, el conjunt
de treballadors.
Bàsicament, fins ara havien tingut
una tasca de supervisió dels comptes, de les grans línies, que resultava un paper implicat, però una mica distant. Des de fa un parell de
mesos estem en un procés, engegat pel president de l’entitat, de repensar el paper que han de tenir
les fundacions en el conjunt de la
casa.
L’organització està estudiant la línia estratègica que ens convé com
a entitat, per tal de posicionar-nos
en la nova societat en què vivim,
la de la informació, complexa, on
el tercer sector, on nosaltres pertanyem, cada vegada té més força.
Des de les línies de treball
que es treballen aquí, quins
són els problemes més
grans amb què ens enfrontem?
Grosso modo hi ha quatre coses
que són molt importants: tot el
que fa referència als drets, que inclou immigració, joventut, diversitat religiosa, etc. En definitiva, parlem de la qualitat de la
democràcia. En aquest sentit, nosaltres intentem aportar el màxim
de reflexió teòrica.
El segon gran tema són els valors.
D’aquí a uns mesos traurem un llibre sobre el camí que s’obre en
aquest sentit. Va lligat a l’educació,
a allò que transmetem a les noves
generacions.
I finalment, el tercer eix és l’organització social en el seu sentit més
ampli: el repartiment de recursos,
l’accés a l’aigua, etc. Aquests són
els elements importants als quals
intentem aportar idees.
Quins canvis socials farien
falta?
Aquí hem de partir de la idea que
vivim en una societat una mica
ociosa, en la qual s’ha potenciat
molt la idea de la diversió, una mica hedonista. Per tant, el valor de
la responsabilitat, del compromís
personal, de la solidaritat, etc. són
trets, ja vells però que s’haurien de
recuperar perquè s’han anat perdent pel camí, s’han anat desgastant. Sobretot la idea del compromís de l’individu amb la societat és
imprescindible. Hem de superar
que l a gent pensi només en els
drets individuals i que no aporti
res a la societat en què viu. La societat del futur serà el resultat de
combinar els drets individuals amb
els col·lectius i els drets amb els
deures.
Carme Giménez Capdevila