22 IX Premi APB - finalista
necessita comentaris ni presentacions.
L’alzina del Pahí és coneguda per les seves notòries di-
mensions. És cert que li
manca un poc de gruix de
tronc per a ser declarada
“arbre monumental d’interès públic”?
Certament. Del que no estic segur
és dels centímetres exactes que
li’n falten. Em sembla que vint.
Quines mesures ostenta actualment?
És difícil de saber amb exactitud
l’alçada. Calculo que són uns divuit o vint metres. Quant al perímetre del tronc, a un metre i mig
de terra, és de 2,80 metres.
Teniu alguna particularitat
digna d’esmentar respecte a
l’alzina més vigorosa de la
vall?
És clar que sí! La seva gran particularitat és que, per ser alzina, té
la soca neta i vertical (normalment
les alzines es ramifiquen i es torcen de seguida) i, per tant, és molt
esvelta. A més, i a causa de l’alçada i el pes, la seva capçada ens recorda el caient dels desmais.
És tan emblemàtica, que quan, ja
fa més de cent anys, els meus avis
van comprar la finca, els venedors
tenien destinat de tallar-la per ferne llenya... El meu avi - en Jaume
Pahí Vinyas - s’hi va negar en rodó, i va posar com a condició que
l’alzina havia de formar part del terreny, que si no, no el compraria.
La va salvar l’amenaça de desdita.
El bosc del Pahí ocupa la
part alta de la finca. Ja havem dit que està construït
per una extensió forestal de
deu hectàrees en què predomina l’alzinar. La boscúria és
densa i compacta. Deu fer
una colla d’anys que no hi
ha entrat ni serradors...
Molts anys... No recordo que s’hagi tallat mai.
Quan en el segon terç del
segle passat, els boscos foren tan cobejats per llenyataires, carboners i els del
gremi de la fusta que penseu que va salvar el vostre
boscatge, de no veure-se’n
afectat?
L’Obaga sempre ha estat considerada com un tot. A més, per sort,
Núm.
280