Entrevista 21
de viure al barri, va significar la fi de
la cooperativa de consum. També
haig de dir que entremig no hi faltava el cacic de torn.
F.F.: Que va! Durant molt de temps,
quan algú et demanava el tema cooperativista i li preguntaves el perquè,
et solia dir que el "profe" li havia
manat fer un treball sobre aquest tema. No ens enganyem, ho feia per
encàrrec no per estar-ne motivat o
sensibilitzat.
Dieu que considereu molt important que s’obtingui beneficis en una cooperativa...
JULIÀ MORALES
El jovent té coneixement del
què és una cooperativa?
F.F.: Sí, per exemple, a la cooperati- Foto de família amb un ruc català. Romanyà, 2004
va Delta gràcies a la bona gestió durant molts anys actualment te un valor de 50 milions
de les antigues pessetes...
A les entitats si hom vol deixar la presidència, si està
sanejada financerament és molt més fàcil trobar el
candidat substitut.
D’on neix el vostre interès en promoure la
construcció d’habitatges?
F.F.: Prenc una cita de Le Corbusier: la casa és una
màquina de viure. Des dels anys seixanta la meva
preocupació ha estat que aquesta màquina de viure
arribés a tothom, acomplint el que més tard ha esdevingut un dret fonamental.
Us vàreu adonar que a l’homenatge hi havia
gent d’arreu del país i de totes precedències?
Pumi: Sí, la varietat va ser el més bonic, el més agradable, perquè era transversal políticament, divers geogràficament i variat professionalment. Eren persones
que en el transcurs de la vida s’havia connectat per
diferents raons i que en l’oportunitat de l’homenatge
es varen retrobar. La festa - trobada va donar-nos
aquesta oportunitat. També ens va demostrar que al
llarg dels anys tenim amics escampats arreu.
Cooperació Catalana