20 Entrevista
Acabada la xerrada amb el matrimoni Ferrer Gironès
- Pumarola (Pumi), ell m’acompanyà i mentre baixàvem amb l’ascensor vaig comentar-li que el motiu
d’haver-li portat el llibre de Tona de l’any 2004 era
perquè llegís la crida de l’aplec que ens havia fet el
senyor Oriol Casasses Simó, ja que ell ens l’havia fet
l’any 1997. Vaig explicar-li que vam anar a fer la invitació oficial al senyor Casasses, aquest va comentar
que la desgràcia més grossa que havien tingut a la
família va ser la pèrdua d’una filla per accident de
muntanya durant una excursió: em vaig dopar amb
feina per superar el trauma- va confessar-me.
Ja sé què és això –em va respondre en Ferrer i
Gironès- quan em varen declarar el càncer em vaig
tancar a casa amb l’aire condicionat i durant l’estiu
vaig escriure el llibre El gran llibre per la independència. Mil raons a favor de les llibertats de
Catalunya (1462-2005.; que, precisament, va ser editat per Columna i presentat aquest Sant Jordi.
Així, considereu que per davant de tot una
cooperativa ha de ser una empresa que tingui bons rendiments econòmics?
F.F.: I tant! L’única manera que els somnis utòpics
destinats a la societat tinguin possibilitats de realització és que hi tingui viabilitat econòmica.
En tot moment, s’ha de somniar molt però tocant de
peus a terra me’n recordo encara quan l’any 1965 la
barriada de Torre Gironella que en aquell moment
pràcticament només hi havia barraques d’autoconstrucció i no tenia aigua, vàrem aconseguir portar-n’hi
fent tres fonts públiques connectades a la xarxa general de Girona. D’aquestes fonts l’administració d’aleshores va córrer amb la despesa de fer la rasa i la resta
l’aportaren els socis cooperativistes, que ja s’havien
agrupat en una cooperativa de queviures.
Va durar aquesta cooperativa de queviures?
En el cancell ens acomiadem, ell anava una estona a
l’ajuntament, i jo per la meva part me’n vaig anar a la
llibreria Les Voltes a comprar el seu llibre.
Núm.
279
F.F.: No massa. Només fins que varen arribar els vents
d’urbanitzar aquesta zona i s’oferiren pisos dispersats
en diferents punts als seus membres, que en deixar