22 IX Premi APB
“El conreu transgènic és un procés
artificial fora natura que no funciona”
L
a conferència sobre Riscos i
problemàtica dels aliments
trangènics, a càrrec d’Albert
Ferré, membre actiu de l’Associació Transgènics Fora i soci de la
cooperativa de consumidors d’aliments agrobiològics, La Germinal,
va ser l’activitat central de l’acte de
lliurament del IX Premi Albert Pé-
genètica s’iniciaren fa 30 anys als
Estats Units d’Amèrica amb l’objectiu de cercar matèria primera, en
aquest cas gens, per a poder seguir funcionant i obtenir més beneficis. Coincidiria amb la globalització econòmica i les fusions de
grans multinacionals. Més tard els
seus interessos es traslladarien a
Europa.
Un transgènic o organisme manipulat genèticament és un producte
de laboratori; la tecnologia genètica aïlla segments d’un gen i els incrusta en gens d’altres espècies,
de manera que una llavor transgènica porta integrat un pack genètic
artificial. Ferré va anunciar que a
Espanya i Catalunya hi ha setze
mil hectàrees cultivades amb blat
de moro transgènic.
rez-Bastardas d’articles periodístics
de coneixement i defensa del medi ambient. Aquesta conferència i
el lliurament del Premi va tenir
lloc a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès, el passat 9 de
juny, a les 7 h de la tarda.
Després de les paraules de benvinguda de Joan Josep Gonzàlez,
actual President de la Fundació
Roca i Galès, Albert Ferré va començar la seva intervenció que tenia com a objectiu aclarir què és
un organisme manipulat genèticament, com i quan comença la investigació i desenvolupament d’aliments transgènics i quins són els
problemes que genera el seu conreu i consum.
L’activista va explicar com les primeres investigacions en indústria
Núm.
279
Els problemes i conseqüènc ies de
la manipulació genètica de llavors
i plantes, i del seu cultiu són de
l’ordre medi ambiental, sanitari i
social. Tal com exposà Albert Ferré, a nivell medi ambiental el seu
cultiu modifica l’estructura genètica de la planta – p. ex. per pol·linització - i contamina el sòl; a nivell sanitari s’ha contrastat que
alguns aliments transgènics afecten al sistema immunològic i al
tub intestinal de persones i animals; i, a nivell social, representa
un model industrial d’alimentació
intensiu que desbanca al conreu
tradicional per una banda, i que es
basa en la deslocalització per una
altra.
Finalment, Ferré va presentar l’entitat Transgènics Fora, de la qual
és membre actiu com una xarxa
de persones, cooperatives i entitats ecologistes estesa a Catalunya
des de fa dos anys i que té per
objectiu difondre els inconvenients
d’aquest tipus de cultiu, i vehicular
accions i manifestacions per promoure una alternativa basada en
aliments locals, de cultiu ecològic,
local, sense pesticides ni insecticides, enfront els conreus d’organismes modificats genèticament que
contaminen, deslocalitzen i deixa
el consum alimentari en mans de
multinacionals. Proposen l’alternativa de cooperatives de consum /
producció. També reivindiquen el
compliment de la normativa europea que obliga a enunciar en el
seu etiquetat l’origen transgènic de
la producció en gra a partir de
contenir un 1 % transgènic, i que
al nostre país no es compleix.
Després de la conferència, Núria
Esteve, patrona de la Fundació Roca i Galès va llegir l’acta del jurat
que atorgava el Premi Albert Pérez-Bastardas, dotat amb 650 euros, a l’article “A propòsit de la
lentitud. Reflexions pausades sobre els moviments Slow Food i CittaSlow”, de Jordi Romero-Lengua,
publicat a Cooperació Catalana,
277 de maig de 2005 i consultable
al web www.rocagales.org. El Veredicte del jurat també estableix
que alguns articles finalistes poden
ser publicats a la revista Cooperació Catalana, sota el criteri del seu
Consell de redacció i sempre amb
l’autorització dels autors. Després
del lliurament del Premi tots els
assistents a l’acte van celebrar la
IX edició del Premi Albert PérezBastardas prenent una copa de cava cooperatiu.
Agnès Giner