20 IX Premi APB - finalista
CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA
Camins de Collserola
Jo ara ja fa anys que visc molt lluny, a Everberg,
que és un diminut grapat de cases situat a una
vintena de quilòmetres de Leuven, a Bèlgica. Però
vaig néixer a Barcelona, i quan me’n vaig anar a
viure a l’estranger era ja ben grandet. Així que la
serra de Collserola (el Tibidabo, com senzillament
dèiem quan jo era un nen) difícilment podria
representar, en si mateixa, una sorpresa per a mi.
Però, a tot el llarg de les mil visites que després
he anat fent al meu país natal, i, molt especialment, durant aquesta última, la feta durant el mes
de març d’enguany, m’he preguntat com és que
la gent barcelonina no s’adona del què té aquí al
costat. Així que, ves, avui faré una cosa molt
divertida: viure tan lluny com jo visc del meu
redol nadiu i, quan hi torno, jugar a fer el paper
d’un periodista que arriba a un país desconegut i
voldria explicar què és el que hi troba.
Núm.
278
A
mi prou que em semblava, des de fa
temps, que hi havia
alguna cosa com un
centre d’informació
sobre el Parc de Collserola. I, en
preguntar-li al meu pare, que ha
viscut durant vint-i-tres anys en una
caseta de La Floresta, si sabia on
era, la seva resposta va ser que sí,
que era prop del baixador de Vallvidrera, allà al costat de la Vil·la Joana, l’última casa on va viure
mossèn Cinto. El meu pare és així
quan dóna informacions. I em va
oferir la seva col·lecció de fitxes d’itineraris de la serra que el Centre
havia fet, assegurant-me que resultaven molt útils per passejar-s’hi.
Però jo sóc molt tafaner, i em feia
gràcia la idea d’anar a veure-ho per
mi mateix, i de portar-hi la meva filla gran, que no està gaire habituada a l’asfalt, i que ja té tres anys i
mig i es beu la vida a alegres glops