18 IX Premi APB-Entrevista guanyador
Jordi Romero-Lengua (la Vilavella, la Plana Baixa, 1978) ha guanyat el IX
Premi Albert Pérez-Bastardas d’articles periodístics de coneixement i defensa
del medi ambient, pel treball “A propòsit de la lentitud. Reflexions pausades
sobre els moviments Slow Food i Citta Slow”, publicat al número anterior.
Romero-Lengua ha estudiat ciències ambientals a la Universitat Autònoma
de Barcelona i és un dels socis directors d’X3 Estudis Ambientals
(www.x3ea.com), una empresa dedicada a l’anàlisi i la planificació ambiental.
Jordi Romero-Lengua:
“Cal emmirallar-se en l’eficiència de la natura”
Els filòsofs d’arreu del món i
de tots els temps han pensat i teoritzat sobre el pas
del temps. Què aporta el naturalista Joaquin Araujo?
Les referències que faig a Joaquin
Araujo a l’article és d’un llibre que
va escriure fa uns deu anys, que
tracta de la situació ambiental en la
dècada dels noranta del segle passat i com s’afrontava l’entrada al segle XXI. En un dels capítols parla
de quina repercussió ambiental té
l’acceleració dels processos que vivim. I aquesta reflexió m’ha donat
peu a contextualitzar els moviments d’Slow Food i de Citta Slow
que comento a l’article. Un dels
principals problemes que poden
Núm.
278
ser causa, com a mínim indirecta,
dels problemes ambientals que patim és l’actual situació de produir
amb la màxima acceleració, d’aconseguir les coses el més ràpid
possible per assolir uns objectius
que, massa sovint, no ens plantegem perquè volem assolir. És la
qüestió d’aconseguir les coses ràpidament, sobretot els diners, que s’han convertit en un objectiu, enlloc
de ser el camí o el mitjà per aconseguir-ne d’altres coses.
Per quins altres motius cites
també a l’article a l’escriptor
valencià Manuel Vicent?
Un motiu podria ser que Manuel
Vincent també viu a la Vilavella i és
familiar meu. Però el motiu més
important en aquest cas és que
vaig trobar un text en què relacionava la qualitat de vida amb el
temps que es perd. Això em va fer
pensar que no sabem quin valor
donar-li al temps lliure. És a dir, el
temps que invertim en coses concretes sí que el podem valorar, perquè tenen un preu, que es paga
quan consumeixes o es cobra quan
treballes. En canvi, amb el temps
lliure es produeix un fenomen molt
curiós, motivat perquè no té un valor econòmic clarament assignat, i
és que sol ser el temps que primer
que se sol sacrificar per fer una altra cosa.