Entrevista 17
salt quantitatiu i qualitatiu
perquè, com més joves, més
fàcil és caure en la marginació, ja que no s’han creat encara estructures ni s’ha après
a utilitzar els recursos. En el
futur tindrem un grup d’alcohòlics cada vegada més jove i més desestructurat.
Hi ha dades de les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona?
Els nombres que es donen
com a oficials són d’unes
4.000 persones, però pensem
que no són dades del tot fiables. Fa poc s’ha fet un estudi a Valladolid que diu que
en aquesta ciutat n’hi ha
2.000; probablement a Barcelona n’hi ha més del doble.
que actuen més directament. La
resta ho fa puntualment, potser un
parell d’hores a la setmana o una
mica més. A més, ara mateix hi ha
contractades unes vint-i-cinc persones, però s’ha de tenir en compte
que la majoria són persones que
estan en vies de rehabilitació.
No és fàcil de dur una estadística perquè moltes vegades són persones que puntualment són al carrer.
Depèn qui faci el cens o qui
compti, aquesta gent ja no ho és.
Per a mi, la persona que passa un
dia al carrer ja té problemes. Ara
bé, hi ha un grup més consolidat,
que hi porta més de sis mesos i
que no se’n poden sortir per ells
mateixos. Per a nosaltres, aquests
són els marginals més greus.
Quantes persones passen
per l’associació en un any?
Quin és principal problema
d’aquestes persones?
Poques, perquè és un procés llarg i
tenim divuit llits. Compta que són
entre 30 i 40 persones noves cada
any. El total està al voltant de 110.
Com a mínim, el 60% té dependència de l’alcohol. A més, també n’hi
ha amb patologies mentals, igual
de terribles, però que afecten un
percentatge molt més baix. A vegades, hi ha la patologia dual, que és
un malalt mental que també és alcohòlic. De totes maneres, el problema més greu, amb diferència, és
l’alcohol.
Quines edats tenen?
Hi ha una mitjana de 45 anys, però
està baixant. Cada vegada són més
joves i, sovint, amb altres addiccions, sobretot la cocaïna.
Ens trobem davant d’un bon percentatge de persones molt joves
amb dependència. Se n’han fet estudis i es parla d’un 18% de nois i
noies entre els 14 i els 18 anys amb
problemes d’alcohol. Això és un
La nostra societat valora
molt positivament l’alcohol.
És difícil fer-lo veure com un
problema, oi?
Nosaltres portem setze anys lluitant
contra la concepció positiva que té
l’alcohol a Europa. Hi ha com una
mena de resistència a entendre que
és una substància que provoca
problemes, malalties. Es té ben
considerat perquè és socialitzador,
fins i tot entra dins dels esquemes
religiosos. És molt ben considerat
culturalment.
Els bars són un lloc de trobada...
L’alcohol és una via de contacte social. I les primeres són les festes,
que no es poden concebre sense
alcohol. El Nadal sense cava, els
casaments, els batejos...
Se’n té un concepte positiu i això
impedeix de veure el mal, el perjudici que fa a les persones dependents. No es vol entendre que és
una malaltia que afecta un percentatge molt elevat de la població
–les estadístiques parlen d’entre el
6% i el 12%–. I que té conseqüències que no es diuen, com per
exemple la relació entre la violència domèstica i l’alcoholisme.
Què t’aporta personalment
aquesta tasca?
El fet d’estudiar medicina ja implica
que t’agrada tractar les persones i
ajudar-les. Tracto tothom que passa
per aquí i, és clar, és una satisfacció
quan veus que se’n surten. Ara bé,
quan no poden, també m’afecta.
Té els dos vessants.
Però segur que la satisfacció
és important.
Hi ha experiències boniques i interessants. Per exemple, la cooperativa Zaguán, que porta la cantina de
l’institut Salvador Seguí. La porten
molt bé i tant els infants com els
pares i mares saben que són alcohòlics rehabilitats. Han tingut, i
tenen, tot el suport de l’Ampa i
dels docents des de fa dos anys. És
clar que a vegades hi ha problemes, però no són irresolubles. Tots
tenim problemes, però la qüestió
és saber enfrontar-s’hi.
Carme Giménez Capdevila
Núm.
278