TEATRE
MULTIUSOS
64
El teló de la boca de l’escenari del Gran teatre
d’Alzira, amb la seua pintura representant
el desaparegut Pont de Sant Gregori, obra
d’Hipòlit Rovira, s’obria per primera vegada
la nit del dimecres 21 de setembre de 1921,
per a representar en la sessió inaugural
l’opereta de costums gallecs Maruxa, de
Amadeo Vives Honorato Brunet, resident
a París, era propietari d’un terreny de 945
metres quadrats, al mateix costat del riu
Barxeta, al costat de la placeta doneu Porcs,
avui de l’Alborxí.
En 1919 presentava un projecte de
l’arquitecte Emilio Ferrer per a construir
una sala d’espectacles públics amb un
cost que aconseguia les 75.000 pessetes,
sent aprovat per la Corporació que presidia
Bernardo Llinares. De l’obra es va fer càrrec
el veterinari Carlos Plasencia Contel, per a
explotar-ho durant 25 anys, després dels
quals passaria a revertir a l’Ajuntament com
a compensació del solar i les seues rendes
integres a l’Hospital Santa Lucia. S’obligava
a l’empresa a donar dues funcions anuals
a benefici del centre assistencial i oferir
entrades gratuïtes a centres benèfics i tres
entrades a cada centre d’ensenyament per
a premiar als alumnes més avantatjats.
Pantalla per a un cinema El 6 de juny de 1921,
Plasencía cedeix els drets a la Societat Gran
Teatre i es forma un consell d’administració,
que presidiria Vicente Sanchis, de la junta
d’explotació. En 1924 es construeix una
paret en la plaça de l’Alborxi per a projectar
les sessions cinematogràfiques i així
disposar d’un cinema d’estiu. En complir-