una espadanya. Continua verticalment fins a arribar a terme la seua construcció amb rajola de fang cuit fins arribar a una altura en què en les seues quatre costats estan instal · lades les campanes, de gran volum i pes extraordinari. Les dues campanes existents, són una gran i una altra més xicoteta, amb diferent so. La de més volum, que recau a la plaça, té unes inscripcions gravades on es pot llegir:“ Sant Bernat Màrtir. Alzira any 1939. Any de la Victòria. En un altre lloc, un àguila imperial i al costat JHS. Va ser fosa per Roses Germans de Silla. L’ altra, una mica més xicoteta, diu“ Santes María i Gracia. En un lateral un àguila imperial i en la part oposada un palmell que representa el martiri. Amb dues tenen adossades a la rematada o contrapès de fusta, una placa amb la inscripció“ Taller de carrosseries Manuel Giner Cucó. Telèfon 9, la Pobla Llarga. Existeix una tercera campana localitzada en un dels claustres de l’ església que estava instal · lada en el buit corresponent que recau al carrer del Campanar. Va ser aconseguida pel fang de la Pantanada en 1982 i riuada de 1987. Té una inscripció: Santa Caterina V i Mr, sent rector de Santa Caterina D. Antonio Sanchis. Alzira 1955. També compta amb la placa que recorda el seu fabricant.“ Fundició Salvador R. Manclús. Carrer Indústria, 27. València”. D’ aquestes campanes, que fa molts anys que no sonen, fins a arribar al sòl pel buit de l’ escala que putjava fins a la torre, penjaven dues cordes per a fer-les sonar en els tocs de trucada a les misses o en els enterraments des que eixia el clergat de l’ església per a acompanyar el sepeli al lloc de comiat fins al retorn a la mateixa. També per anunciar el començament de la missa major dels diumenges, les campanes eren voltejades, com ho fèiem cada matí els escolans Luís Espí, avui rector jubilat de“ Sant Rafael”, d’ Ontinyent i el que subscriu, allà en els inicis de la dècada de 1940. Les campanes d’ aquesta torre, en temps passats, amb els seus tocs i repics, avisaven als habitants d’ Alzira de grans temporals que s’ aveïnaven, de les possibles riuades, de l’ estat de la guerra, tant a l’ interior del país com a l’ exterior i de tot el que poguera afectar a la tranquil · litat de la vida ciutadana. S’ anunciaven les festes de la coronació dels reis i els seus nupcias, el naixement dels infants, els adveniments locals, com a epidèmies, incendis o altres incidències. Com es pot deduir, el campaner era tot un personatge per a transmetre aquests“ missatges” dels quals fan l’ efecte que les campanes parlaven, i no diguem dels alcirenys, que havien d’ interpretar-los a la lletra. Nosaltres no pretenem que les campanes tornen a“ parlar”, simplement que el seu agradable so torne a escoltar-se en la vella Vila.
63