MEDIEVAL
SILENCIOSA
62
No hi ha dia que em trobe amb el meu amic
Rafael Martínez Moscardó, que no m’inste a
escriure sobre el campanar de l’església de
Santa Caterina. Quan tornaran a revoltejar
les seues campanes? Són preguntes que
no puc contestar, però si reivindicar el que
en la vella torre de la principal esglesia de la
ciutat, antiga mesquita sota la denominació
musulmana en la Algetzira, tornen a sonar
les seues campanes. Com les senten cada
dia els feligresos de l’esglesia de Sant Joan,
de la Verge de Lluch, de la Sagrada Família,
o els huertanos del Santuari de la Verge de
Lluch. Del campanar de la plaça del Sufragi,
les primitives campanes van ser llançades a
la plaça en el mes de maig de 1936, després
de ser incendiat el temple. Una vegada
en el sòl, dos individus les van fer miques
a colps amb un “mall”. De la qual va caure
al carrer del campanar, Enrique Camarena,
forner de la Vila, un xiquet per aquella
època, va arreplegar un tros bronze de la
campana. És desconeguda la data en què
va ser construït aquest campanar, un dels
monuments més antics que conservem,
una de les relíquies arquitectòniques que
queden del passat.
És una torre quadrada d’uns cinc metres
per banda, per trenta-cinc, si fa no fa d’altura
total. La seua fàbrica és de pedra en quasi
la seua totalitat, trobant-se adossada per
dues dels seus costats a l’església.
El seu naixement està a flor de terra, si bé
existeix amagat més de metre i mig de
profunditat en la seua base. Té una mica
d’inclinació cap a la dreta en perspectiva a la
plaça, seguint fins arribar a la mitat de la seua
alçada, on a les seues quatre cares sobreix