se els 25 anys legislats de l’explotació, des
del 18 de setembre de 1928 regentava el
teatre l’empresari alcireño Miguel Zorita, qui
sol·licita a l’Ajuntament una pròrroga de tres
anys per a compensar els de la guerra civil
en què va ser confiscat.
L’Ajuntament que presideix Carlos Llinares,
denega aquesta sol·licitud i el dia 12 de
novembre de 1946 és precintat el local,
passant a revertir a l’Ajuntament. El 20 de
desembre de 1946 torna a fer-se càrrec
Miguel Zorita, que ho explota al 50% amb
l’Ajuntament, i en 1947, l’Un d’abril, s’ordena
traure-ho a pública subhasta per 30.000
pessetes anuals, atorgant la concessió
a l’empresari alcireny Juan Guardiola
Martínez, per 33.300 pessetes, el 25 d’agost.
Diverses reformes va patir el nostre primer
coliseu. En 1956, per a major aforament, es
presenta un projecte per a la construcció
d’un nou amfiteatre el que coneixem per la
preferència projecte que finalment va dur a
terme Juan Guardiola el 23 d’agost de 1958,
amb un cost de 259.958 pessetes. L’Onze de
gener de 1960, una intensa nevada danya
considerablement l’immoble, invertint-se
en la reparació 140.112 pessetes. En morir
l’arquitecte alcireño, Juan Guardiola, el 24 de
desembre de 1962, empresari del Gran Teatre
i dels salons Cervantes, Giner i Casablanca,
la concessió de l’explotació del Gran Teatre
passa al seu fill Rafael, qui la va deixar,
suspenent les sessions cinematogràfiques
el 30 de maig de 1965, havent-les dut a
terme divuit anys.
Per causes de caràcter comercial, econòmic
i administratiu, els hereus de Guardiola van
tancar els seus locals el l de novembre de
1965. El 3 de gener de 1967 és processada
la reversió del Gran Teatre a l’Ajuntament,
sent el president de la comissió el regidor
Rafael Andújar, al que van acompanyar els
edils Rafael Giner, Antonio Perelló i Agustí
Forcadell, l’arquitecte Andrés Herruzo,
l’aparellador José Luis Enguix i el secretari
municipal, Julio Tauroni Vitalis. Activitats de
tot tipus El Gran Teatre, que va ser projectat
per a teatre circ, ha acollit tota classe
d’espectacles, combats de boxa i catch,
concerts, revistes, sarsueles i òperes, ballet i
cinema. Al principi dels anys trenta l’actuació
dels barítons cubans Alfredo i Eduardo Brito.
Qui no recorda a Marcs Redó?. Va estar
Alzira en diverses ocasions, sempre era
molt bé acollit Antonio Machin, els alcirenys
Germans Núñez, Enrique i Pachín , Mari
Carmen Solves, José María del Valle, Emma
Carol, Ana María Leon, Guillermo Palomar...
i diguen-me si no recorden amb nostàlgia
les “peses” valencianes, interpretades per
Vicente Aledón i Joaquín Sanchis. El Gran
Teatre ha sigut la casa per excel·lència dels
fallers d’Alzira, que s’han vist en el carrer en
algunes ocasions amb motiu d’inundacions
o incendis.
A principis dels anys vuitanta, el Gran Teatre
ja anava patint les xacres de l’edat, per la qual
cosa l’Ajuntament que presidia Francisco
Blasco, va projectar una remodelació a fons,
amb un pressupost de quaranta milions
de pessetes, rejovenint-ho i dotant-ho dels
avançaments tècnics i comoditats. El 25
de maig de 1982, quan la sala revistia les
seues millors gales va ser reinaugurat,
amb assistència del governador militar
de València, Carlos Lázaro Rodríguez,
governador civil. José María Fernández del
Riu i el president de la diputació, Manuel
Girona. Nombrós públic que omplia per
complet el teatre, va presenciar les
actuacions de la banda d’Alzira i la de la
Divisió Cuirassada Maestrazgo, sota la
direcció de Francisco Hernández Guirado i
Juan Vicente Más Quilis.
65