Jeux d’eau
El músic deixa el pal d’aigua i s’amaga rere d’una cortina d’aigua on també hi
ha la pianista de la qual només veiem la silueta. De cop, una llum il·lumina la
intèrpret i s’inicia aquesta peça de caràcter màgic i de sonoritats
impressionistes. En acabar la peça, se senten de nou sorolls d’aigua.
Apareixen la resta de músics que es mouen encongits, com si tinguessin molt
de fred.
Noninó
La cantant s’acosta al públic i s’inicia aquesta cançó popular arranjada per violí,
piano i veu. Mentre canta, la intèrpret baixa de l’escenari i passeja pel passadís
central de la platea. A l’altre costat de la platea, el violinista interpreta la seva
partitura de memòria metre es mira el públic i s’hi acosta, mostrant el violí als
infants de ben a prop. A l’escenari, una de les intèrprets pentina lentament a la
seva companya. La suavitat del moviment, evoca la suavitat de la música que
estem sentint. A mesura que va acabant la peça, els músics van tornant a
l’escenari. En acabar, tornem a sentir soroll d’aigua. En aquesta ocasió, gotes
que cauen. Els intèrprets busquen les gotes mirant enlaire.
Vals n. 1
El degoteig s’interromp amb l’entrada d’aquesta obra de caràcter molt viu i
contrastat respecte a l’obra anterior. Mentre el violí, el clarinet i el piano toquen,
dos dels músics ballen el vals a l’altra banda de l’escenari.
Le plus lente
Gairebé sense pausa, el violí i el piano comencen aquesta obra que va
acompanyada, com en el cas anterior de dansa. En aquest cas una dansa en
solitari d’un dels intèrprets, que acompanya amb els seus moviments les línies
melòdiques. Aproximadament a la meitat de l’obra, el ballarí baixa al públic a
buscar una companya o company de ball i després de ballar una estona junts a
escena, la torna a acompanyar a la platea. Al final, el ballarí s’acosta a unes
palanganes plenes d’aigua i agita el líquid generant novament els sorolls
d’aigua que serviran d’enllaç amb la peça següent.
Pregón
Després del moment de calma anterior, el piano ataca aquesta cançó escrita a
partir d’un poema de Rafael Alberti. La cantant entra immediatament a escena
enfilada en un patinet decorat amb globus de colors. A més de piano i veu,
aquesta cançó està interpretada pel clarinet i el violí. En acabar la cançó, la
cantant se’n va amb el patinet per un extrem de l’escenari. La sala torna a
quedar a les fosques, només il·luminada per la llum blava.
Cançó de l’aigua
Amb la sala coberta de blau, els intèrprets creuen ràpidament l’escenari
interpretant motius musicals que després s’uniran creant una sèrie d’obstinats
que funcionaran com a introducció d’aquesta Cançó de l’aigua, de caràcter lent
i suau. La cantant s’amaga sota un paraigua exemplificant així la lletra de la
cançó.
10