Sonata per a violí i piano
Després d’una breu introducció de piano, el violinista entra en escena. Ambdós
músics queden il·luminats deixant la resta de la sala a les foques. En acabar
aquest fragment de la sonata, tornem a sentir sorolls d’aigua. En aquest cas,
sorolls de tempesta que ens ajuden a connectar aquesta obra amb la següent.
Duetto buffo
Acompanyada per un piano, la primera de les dues cantants entre a l’escenari
per un lateral d’aquest. La segona cantant entra per un lateral de la platea,
creuant la sala metre canta passant pel costat del públic. A la meitat de l’obra,
una tercera cantant entra creuant la platea pel passadís central i metre el
pianista les acompanya fent a la vegada algunes intervencions cantant. Poc a
poc, tots els músics pugen a l’escenari on acaben d’interpretar plegats el final
de l’obra.
Olles, olles (versió 1)
En aquest primer arranjament de la cançó tradicional, la melodia s’interpreta
tres vegades: en la primera, un violí solista interpreta la cançó acompanyat
únicament per sorolls d’aigua; a la segons, toquen violí, clarinet, piano i dues
veus a l’unissò, a la tercera, aquesta mateixa formació la torna a interpretar tot
ballant en cercle i marcant amb els peus la pulsació, molt tranquil·la.
Olles, olles (versió 2)
Després d’una breu introducció parlada d’una de les intèrprets que ens explica
com una mateixa cançó pot sonar de maneres molt diferents, s’inicia aquesta
segona versió de la melodia popular catalana, amb un caràcter molt mogut i un
tempo molt més ràpid. El contrast entre la primera i la segona versió esdevé
evident, malgrat que la melodia és la mateixa i que la interpreten els mateixos
instruments: violí, clarinet, piano i veu.
Concert en Sol Major per a piano i orquestra de Ravel (fragment)
La sala torna a quedar coberta de blau metre el pianista interpreta aquest
fragment del concert de Ravel, de caràcter molt líric. Per un lateral de
l’escenari, entra una de les intèrprets portant una bola de llum que es va
movent al ritme de les melodies que toca el piano. Lentament, la llum va
marxant, fins a tornar a quedar el pianista sol a l’escenari, interpretant el final
del fragment, aquest cop acompanyat únicament pel soroll de les onades del
mar com a música de fons.
Anything goes
Amb la sala a les fosques els intèrprets es col·loquen en línia davant de
l’escenari (a excepció del pianista). L’obra comença i al mateix moment,
s’encenen les llums d’escena. La sala es converteix en una espècie de
Cabaret: les dues cantants es venten amb vanos de plomes vermelles, el
cantant balla amb un bastó, i la resta de músics toquen els seus instruments
mentre belluguen els peus al ritme de la música. A la part central de la peça, hi
ha un fragment instrumental, on un dels intèrprets ens presenta un breu
número de dansa amb bastó.
11