Aquesta tècnica no requereix de vectors és una tècnica molt més simple però d'altra banda la seva eficàcia és relativament baixa i calen moltes biobales per a obtenir resultats satisfactoris.
La biolística ha estat el mètode més utilitzat per a la obtenció de monodicotoledònies transgènques com ara arròs, blat de moro, soja, blat... i algunes dicotiledònies.
Fibres de carbur de silicona
S'intenta simular la biolística. Recobrim les fibres amb el DNA i ho posem en un eppendorf on hi tenim les cèl·lules vegetals. Vortegem de manera que les fibres surten disparades com a fletxes clavant-se així en les cèl·lules.
Transferència electroforètica
Agafem una llavor amb dues pipetes, una conté solució tampó amb el DNA i l'altra agafa la llavor. Una té un electròde positiu i l'altra un de negatiu, fem passar una corrent i el DNA es transfereix de la pipeta a la llavor.
Cointegració
Introduïm dins el DNA-T un plasmidi d'E. coli que tots els elements necessaris de control:
-gen npt II (resistència a kanamicina)
-ori C
-lloc de clonació
-DNA-T
-resistència a ampicilina
En el punt de clonació hi inserim els gens que volem que expressi la planta. Seleccionem les cèl·lules resistents a ampicilina que són les que hauran incorporat el plasmidi i les conjuguem amb l'Agrobacterium.
El plasmidi d'Agrobacterium i E. coli tenen zones d'homologia que és el DNA-T de manera que es podrà donar recombinació. Fem un cultiu i seleccionem les cèl·lules resistents a kanamicina que donaran les plantes modificades genèticament.
AVANTATGES
•
•
•
•
INCONVENIENTS
•
•
•