-Portem a l’escola des del primer dia que es va començar a fet l’hort- continuà Sureta.
-I tots els dies es veiem i us ajudem quan ens necessiteu, sense que vosaltres se n’adoneu- afegí Surmonstret.
Aleshores tots els xiquets i les xiquetes els volgueren agafar. El més carinyós era Surmonstret que donava unes abraçades molt tendres que posaven la pell de gallina.
Aquell dia fou molt especial. Conegueren als donyets guardians que sempre anaven a cuidar cadascun dels xiquets i xiquetes del col·legi Bonavista.
Des d’eixe dia tots els dies quedaven amb ells per preparar pocions que donaren bon resultat per a l’hort.
Un dia estaven preparant una poció perquè els raves cresqueren fins al cel. Posaren suc de pimentó mesclat amb resina de pinya i... BOOM! El nostre roure de la zona prohibida explotà. La que es montà en un moment. Patri, la directora cridant als bombers, els mestres evacuant als d’infantil, xiquets plorant....
I azí, així passaren els dies, plens d’aventures i amb la il·lusió d’anar a l’escola cada dia per gaudir de la companyia de la família de donyets que havíem tingut la sort de conèixer i de tenir a l’escola.
Els volem conèixer vosaltres també? Doncs vengeu matinet a la classe de 6è B i al pot de les llavors els trobareu adormidets, un damunt de l’altre, per estar més calentates.