CAPÍTOL 12
UNA AVENTURA INESPERADA
6è B
Aquell dia, solejat i calorós, sonà la música d’entrada, com tots els dies. Saludarem a la nostra mestra, Empar, com tots els dies. Pujarem les escales com tots els dies. Entrarem a la classe, com tots els dies. Ens posarem a llegir, com tots els dies. Però... de sobte alguna cosa trencà la monotonia de tots els dies. Hui ens tocava baixar a l’hort a fer una nova activitat. Aleshores la secretària Paula i la seua ajudant Mireia, agafaren el pot de les llavors d’albergínia i quan van obrir-ho.... SORPRESA!!!!
Es trobaren amb dos éssers minúsculs, un amb una barba roja molt llarga i l’altre amb dues trenes llargues.
-Clar ´digué Paula – aquets són els donyets dels quals tant es parla a l’escola.
-Siii! –afirmà Mireia- deuen ser els famosos Sureto i Sureta.
-Ehhh! Vingau tots! Mireu a qui hem trobat!- cridà Paula.
Aleshores el de la barba roja, Sureto, amoïnat de veure tant de xiquets cridant, va eixir disparat del pot fins caure dintre de la motxilla d’Empar, la mestra.
Ningú es va adonar del que havia passat amb Sureto, però havien de baixar-se’n a l’hort a fer l’activitat que els havia encomanat Enric.
Ja investigarien a l’hora del pati sobre aqueta parella de donyets.
A l’hora del pati, quan estaven agafant l’esmorzar, sonà el telèfon de la mestra i aquesta quan el va agafar..., sabeu el que va passar? Doncs que Sureto va eixir disparat al cap d’Empar i aquesta va caure a terra desmaiada.
Jordi corregué a buscar a Natalia, la mestra de la classe del contat per demanar ajuda. Però de sobte aparegué un pelut monstret de color blau, amb uns ulls super grans que cridava:
-No toqueu res! Permeteu-me que em presente. El meu nom és Surmonstret. Aquest que ha sufocat la vostra mestra és el meu pare Sureto i aquella de les trenes es ma mare Sureta.
Els xiquets i les xiquetes miraven bocabadats, la mestra Natalia es tingué que seure en una cadira i la mestra Empar, començà a despertar-se mirant, sense creure el que estava veient.
-Nosaltres som els veritables GUARDIANS DE LES LLAVORS de l’hort del REBROTÍ i els encarregats de que l’hort creixa com “Deu mana” digué Sureto.