-Sí, sí, però primer els regals, que em fan molta il·lusió!
I el primer que va obrir va ser els nostres regals i ens va pegar un petó a cadascú, i de sobte vam sentir que algú tocava a la porta, va anar Sureto a obrir i va entrar un pingüí fent volantins, amb un abric roig i va exclamar:
-jo soc Skipper, el pingüí, el monitor d’esquí i tinc un gegant regalet per a Sureta la més velleta!.
I tots es van quedar callats, perquè ningú sabia ni qui era ni com havia arribat a les seves orelles que avui era l’aniversari de Sureta. El cas era que com que era divertit i li va portar un gegant regal a l’àvia el vam deixar quedar-se.
L’àvia va encetar aquell regalot i va pegar un crit quan va vore que era una moto de neu. A ella li agradava molt anar amb moto de neu i també esquiar. Però clar, tenia un problema. Tuc el cuc no sabia esquiar, però clar! Teníem un monitor d’esquí, segons va dir Skipper. Així que Skipper va traure un xicotet Snow board de la butxaca i li va començar a donar classes a Tuc el cuc. Mentre tots es divertíem tirant-se per les costers de l’escola i l’àvia corrent amb la moto de neu per tota la pista, jo de nou no vaig poder evitar fica-me amb Pedreta, vaig observar com patinava amb els seus patins per la pista de gel i de nou Surmi em va tindre que pegar un carxot, perquè tornara a la realitat. Ja havíem estat més de set hores esquiant, així que estàvem tots morts de fred i estàvem blaus de fam, a més a més, ja era quasi de nit. Vam entrar tots a casa a sopar. La iaia ens havia preparat un deliciós pollastre al forn amb creïlles fregides, però clar, Skipper tan sols va menjar creïlles fregides, per fer-hi honra a la seva espècie. Quan van acabar de sopar, de postre hi havia tartà. Tots vam agafar un tros i va sobrar una miqueta. Sureto el va guardar al frigorífic, van retirar taula i tots se’n van anar a dormir, per sort, hi havia espai per a tots.
Al matí darrer, es vam alçar tots molt prompte, perquè tenien ganes de jugar i passar-ho bé. L’àvia havia preparat una xocolata calenta, perquè aquesta vegada Skipper poguera esmorzar. Vam acabar d’esmorzar i es vam acabar el pastís. Després vam decidir anar a jugar al gimnàs que allí era tardor i com que volíem jugar al amagatall... Vam anar corrent i van fer maneta negra, per vore qui pagava. Li va tocar pagar a Pedreta i... Es clar, jo em vaig deixar pillar, perquè no tornara a pagar.
Des de aquell moment no parava de pagar, perquè tots s’amagaven molt bé entre les fulles, especialment l’avi Sureto, que amb la seua llarga barba roja, es confonia amb les fulles. Que no veges!!!
Doncs Vam estar una bona estona jugant amb les fulles, quasi set hores i mitja i ja era hora de dinar. L’avia ens havia preparat un arròs caldós, que per cert estava deliciós. I com que ja no quedava pastís per menjar de postre, cadascú va agafar una peça de fruita.
Despres vam decidir anar al pati d’Infantil que allí era primavera i com que a tot el món era primavera, tots vam portar banyador i com que feia molta calor vam omplir una bassa d’aigua i es vam banyar tots. Al cap d’una estona ja tenien la pell plena d’arrugues així que vam decidir eixir ja. Vam anar a berenar hi havien “bocates” de nocilla i tots vam agafar-ne, no va quedar ni ú.
Va arribar el moment d’anar-se’n. Tots vam agafar les seues coses per anar-se’n prompte perquè al dia següent era dilluns i jo em vaig acomiadar primer de Pedreta i li vaig dir que ja ens voriem i després els dos ens vam acomiadar dels avis. Després vam anar a l’aeroport, però aquesta vegada anàvem a volar amb una altra companyia .