CAPÍTOL 10
ALTRA AVENTURA PER GAUDIR
6è A
Hui és 28 de febrer, però no és un dia qualsevol, estem volant amb un avió de Ryaner i estem a punt de fer un aterratge d’emergència, perquè l’avió li s’ha acabat el combustible. Uns minuts després ja hem aterrat i estem vius. Encara no us hem contat qui som i a que venim.
Som Surmi i Sursol i hem vingut a Ontinyent a celebrar l’aniversari de la nostra àvia Sureta, que compleix 65 anys i ... Ella no sap que hem vingut des del Cairo fins ací a celebrar el seu aniversari, per això serà una gran sorpresa. Tenim molts regals per a ella, com per exemple; unes ulleres de vista, perquè el que és la seua vista... També, hi hem portat un nou vestit, groc amb volants rojos. Hem fet nosaltres mateixos un pastís amb l’ajuda dels nostres pares, Surat i Suretilla. Un pastis de xocolate i vainilla, boníssim. AH, i per a major sorpresa, portem amb nosaltres a Surmonstret, que a l’avia li agrada molt. Doncs, ara sols queda agafar l’autobús i anar on viuen els avis, que si no m’enganye és al col·legi Bonavista. Doncs, anem a agafar l’autobús!
Ja estem dintre de l’autobús i duguem una bossa plena de regals, pastissos, etc.
Hem arribat a la parada de l’autobús, i com que és dissabte, no hi ha ningun xiquet que puje cap a l’escola.
Per fí! Ja hem arribat a la porta! Hem entrat, i no hi ha ningú, però per sort, sabem on viuen els avis. La casa dels avis està situada a la zona prohibida del pati i té una gran porta verda. Toquem al timbre i.... Ens recibeix l’avi Sureto i pega un crit exclamant:
-
Amb eixa veu greu que té ell. I nosaltres li responguérem que veníem a fe-li una sorpresa d’aniversari a l’avia i ens va dir que li pareixia una bona idea, i ens va deixar passa, i com que l’avi no és que tinguera l’oïda molt fina, no havia escoltat res.
Per cert: hem convidat a tots els amics i amigues del Bonavista. Estava Dismo. El vellet escarabat, també Tasca, la mosca, estava Otreta i la seua neta Pedreta, la donyeta. Hi havia assistit Mireia, la abella amb Tuc el cuc. I de sobte va aparèixer de baix del sòl, Hopo el topo... I per fi estaven tots preparats per donar la sorpresa a Sureta, que no se’n havia adonat de res. Doncs, ara ja sols quedava, prepara el pastis, posar tots el regals i ... encendre 65 veles d’aniversari. Vam entrar tots cantant tots el famós aniversari feliç, i es clar, li vam donar un fort sobresalt. Va pegar un crit, ens va pegar un petó a nosaltres dos i va abraçar a tots els seus amics, que ja els hem presentat anteriorment.
L’àvia no va tardar gens a reconèixer a Pedreta, una velleta amiga seua, que ja tenia 75 anys, però estava perfecta. Jo, Sursol, hem vaig ficar molt amb Pedreta, la neta de Otreta, la donyeta. Surmi hem va tindre que pegar una bufetada perquè m’havia quedat embovat amb Pedreta, i aleshores, vaig recordar, que l’avia ens havia comunicat que a l’escola en cada lloc, era una estació i ens va especificar que al pati era hivern, així que tots van portar esquis, aleshores vaig reaccionar i vaig dir... Per què no anem a esquiar? I l’àvia va dir: