Això era i no era, una parella de donyets, anomenats Sureto i Sureta.
Vivien al CEIP BONAVISTA al costat del galliner.
Sureto i Sureta estaven molt contents, perquè els seus nets Sursol i Surmi anaven a visitar-los. Ara vivien a Austràlia amb els seus pares. Us imagineu quantes aventures passaran Sursol i Surmi?
Al iaio Sureto li agradava molt contar acudits i a la iaia Sureta prendre el sol i llegir. A Surmonstret, un monstre que tenien en acollida els iaios li agradava molt donar abraçades.
Al net Sursol li agradava jugar, la natació i els animalets. En canvi a Surmi li agradava cantar i ballar.
Era un dia normal. A infantil, que és primavera, Surmonstret està jugant a donar abraçades al seus joguets. A la cuina, les cuineres estan fent el dinar que a Sureto i a Sureta els agrada molt. A prefectura, que també és tardor, Patri, la directora està organitzant el seu temps i per a fer-ho tot.
El temps va passant i per fi, havia arribat el dia que els seus nets coneixerien aquest lloc tan meravellós.
Tots estaven molt contents. Surmi i Sursol van dir:
-Iaios! Iaios! Què alegria de vore-vos !!!
-Netets!! Què alegria de vore-vos també!!- Van dir els iaios.
A la casa dels donyets s’estava calentet, perquè estava l’estufa encesa. Els nets van preguntar a la iaia si podien jugar en les barres del pati a tirar-se boles de neu, ja que allí era hivern.
Més tard, van anar a l’edifici a banyar-se a la piscina que hi havia a la classe de tercer A.
Un altre dia, Surmonstret, Sursol i Surmi van conèixer una formigueta rogeta anomenada Mili. Van anar a presentar-la als iaios. A continuació, van jugar amb ella.
De sobte, els aparegué un monstre rotllat de paper de bany. Els xiquets arribaren contents a casa i digueren:
-Quin esglai!!!
Mentre els xiquets respiraven molt fort, l’avia dia:
-Què us ha passat?
Els nens contestaren tos a la vegada, però l’àvia i digué:
-D’un en un, val? Surol comença tu.
-Val! Nosaltres estaven molt tranquils jugant amb la neu i ens aparegué un monstre molt gran.
-Suri, ara tu
-El monstre era gran, rotllat de paper de bany.
-Espereu! Sé a qui es referiu. És l’avi!!!! Estava al banys i com han fet obres i està tot brut, per a que jo no el bonegue, s’enrotlla de paper per no embrutar la roba.
-Ja, ja, ja, ja !!!! – Van a esclatar a riure tots.
L’últim dia es van despedir tots amb moltes abraçades i besets.
Els iaios, Sureto i Sureta i els nets Sursol i Surmi s’ho van passar fenomenal.