Surmonstret...!!!
Silenci, va dir Sureta, allí hi ha una ombra. Quan s’arrimaren un poc amoïnats van vorer que era el seu amic. Menys mal que el susto havia passat.
Però
Que rissa! Que bé ho vàrem passar contant-ho als iaios i vigent que hi ha que tindre la por justeta, perquè la majoria de les vegades som nosaltres que imaginem més del que veiem.
I conte contat, conte acabat i qui no s’alça té el cul foradat!!!!!
CAPÌTOL 6
QUINA POR!
AUTORS: 4T B
Una vegada en un col·legi anomenat Bonavista, existien sense ningú saber-ho uns donyets molt especials.
Eren Sureto i Sureta i estaven molt contents perquè havien anat a visitar-los els seus nets, Sursol i Surmi, així com un amiguet que tenien en acollida que li deien Surmonstret, que ells estimaven també molt i que necessitava un poc d’ajuda perquè tenia una minusvàlua, era coixet.
Els iaios eixe dia tenien que anar a visitar un familiar que estava malat i encara que no els feia molta gràcia deixar als donyets sols i després de marmolar-los un ratet, es van fiar d’ells i es van eixir de casa.
Els donyets es varen posar a mirar la televisió però al cap d’una estona estaven molt avorrits i de sobte “cataplaf” se’n va anar la llum i es va quedar tot fosc.
Com sabien que aquell edifici era màgic, van decidir abrigar-se bé i eixir a jugar al pati de primària que estaven a l’Hivern. Estaven passant-ho d’allò més be jugant a baló quan de sobte “Plaf” van vorer caure un llamp i es va posar a nevar molt. Asustats per l’esclafit van córrer cap al porxat, i una vegada allí es posaren a jugar al sambori.
Però de sobte es van adonar que no estava Surmonstret... el cridaren... i el tornaren a cridar... però res, com que ell no podia córrer molt.... Donçs van decidir anar a buscar-lo pel pati, així que varen agafar els skis que tenien els iaios allí amagats darrere del banc. Buscaren i buscaren, però no el trobaren.... un poc nerviosos entraren a l’edifici llevant-se la roba que portaven, ja que allí estaven a l’estiu i cridant Surmonstret!!!