Es pot definir la Consciència Fonològica com “l’habilitat per a manipular i prendre consciència dels diferents elements del llenguatge oral, de les unitats que formen la cadena de la parla, es a dir, fonemes i sons, síl·labes i paraules”. Tenir consciència fonològica és tenir consciència de l’estructura fonològica de les paraules de la nostra llengua, i ser capaç de percebre els sons individuals i fragmentar les paraules en les seves unitats mínimes, les síl·labes i els fonemes.
És una habilitat metalingüística en la que estan implicats processos cognitius, perceptius, psicomotors, psicolingüístics i propioceptius. El treball de la consciència fonològica afavoreix el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. En l'aprenentatge de la lectura, el desenrotllament de la consciència fonològica és com “un pont” entre les instruccions de l'alfabetitzador i el sistema cognitiu del xiquet, necessària per a poder comprendre i realitzar la correspondència grafema - fonema.
La consciència fonològica ha estat objecte de molta atenció, tant pels investigadors com pels mestres, a causa de la seva relació directa amb l’adquisició de les habilitats bàsiques d’alfabetització. Diversos estudis (Adams, 1991; Busink, 1997; Kaminski, i Good, 1996; Torgesen, Wagner i Rashotte, 1997;Tria, Roth i Graham, en premsa) demostren que els nens que tenen una bona consciència fonològica esdevenen bons lectors. Contràriament, una consciència fonològica pobra es un predictor de possibles problemes en aquesta àrea.
Aquest concepte és dons un pilar bàsic en la construcció de la lectura sobretot. Quan un xiquet que inicia la primària no te clara aquesta consciència s’enfronta a un procés de descodificació d’un codi que no entén i que no té assolit.
Sembla ser que la consciència fonològica a infantil és un dels millors indicadors de l’èxit en la lectura.