Sóc un Golden Retriver i em dic Duna. Fa cinc dies que em van abandonar. Vivia amb una família de sis, eren els pares i quatre nens. Tots eren molt afectuosos. Els nens jugaven amb mi tot el dia i es preocupaven de mi. Em banyaven i em feien carícies. M’ho passava molt bé amb ells. Molts cops em portaven al parc a jugar i a passar-m’ho bé. Fins que un dia em van portar al parc, jo vaig anar a fer les meves coses i quan vaig tornar ja no eren allà. Vaig buscar per tot arreu, però no els trobava. Em vaig quedar tot el dia on l’últim cop els havia vist, i no van tornar. Fa cinc dies que em van deixar al parc. Manjo el que trobo o el que em dona la gent. Tinc por, molta por; no m’agrada la foscor i encara menys estar sola. Tinc por de les tempestes. També tinc molt fred i estic bastant bruta de fang. Ara que ho penso recordo que el dia que em van abandonar els nens estaven una mica tristos. La veritat és que no treien bones notes i els pares els renyaven molt. Els castigaven sense televisió, mòbil… Crec que sé perquè em van abandonar perquè vaig sentir: “ ho torneu a fer u la Duna…” Ara hi ha unes nenes (crec que són bessones) que m’estan mirant, li estan demanant alguna cosa a la seva mare; veig que s’estan apropant a mi amb un somriure molt gran. Ja he trobat una família, més ben dit m’han trobat a mí. Maria Torres