Tot passa per algun motiu, jo vaig trobar el meu
El vaig conèixer a principis de l’any passat, però vaig cometre un error: el vaig conèixer molt ràpid, massa ràpid.
Vaig fer tot el que va voler, li vaig donar tot el que volia, tot el que em va demanar. Però vaig perdre coses que mai recuperaré. Vaig perdre molt de temps amb i sense ell. Jo l’estimava molt, però ell nomes volia utilitzar-me, i fer-me cada vegada més mal.
Desprès se’n va anar, em va deixar amb el cor fet pols i a la mà dreta un munt d’excuses que ni tan sols ell entenia. Sense cap motiu coherent se’n va anar. Ell estava on volia estar, lluitava per trobar un motiu per explicar que no m’estimava, si més no de la manera com jo l’estimava a ell.
''Això s’està ennuvolant, i veig que ja no hi ets, no podré sortir de tot això, si tu te'n vas'' - pensava jo.
Estava massa cega, massa imbècil, massa enamorada. Massa ficada en el món dels seus ulls verds, dels seus llavis, dels seus cabells, dels seus somriures.
Massa enlluernada per la seva veu, el seu olor, tot el que era d'ell em semblava bonic en aquella època.
Nou mesos de malson que mai s’acabaven, sense ganes de sortir, sense dormir bé, ni ser feliç. Llàgrimes a l’institut, a casa, al lavabo, al parc on ens vam conèixer, en aquell banc. Nits amb les retines ardent, dies amb somriures falsos.
Mai oblidaré el que em va fer. Però, per sort, el que sí que he pogut oblidar és com l’estimava, el meu cos ho ha oblidat.
Tot passa per algun motiu, jo vaig trobar el meu.
Conchi Rosales ( Imma)
2n C