Racó literari Desconnexió
cuina. Tot estava en ordre; la taula amb les mateixes estovalles de sempre, la gerra d’ aigua amb el mànec trencat al cantó de l’ aixeta, la nevera rovellada amb la fotografia antiga en què apareixia una nena petita abraçada a una dona gran,... Però hi havia alguna cosa que no quadrava, la Kenya no hi era. Ella sempre m’ esperava asseguda a la cadira del fons menjant un ou ferrat, però no hi era. La vaig anar a buscar a la seva habitació. No volia molestar-la si estava dormint, així que vaig posar l’ orella tocant a la porta per escoltar. Vaig sentir crits i plors. Em vaig alterar i quan ja estava decidir a entrar, el soroll va parar. Em vaig quedar pensant què fer durant uns minuts, però no ho tenia clar. Potser necessitava intimitat i no volia molestar-la. Però potser necessitava ajuda urgent i havia d’ entrar a l’ habitació. No sabia què fer. Però uns deu minuts després vaig agafar el pany de la porta, i el vaig obrir. El que em vaig trobar allà era la cosa més horrorosa que havia vist mai. Només podia pensar que tot era culpa meva i que hauria d’ haver entrat abans. Era la segona vegada que em quedava paralitzat en una setmana. Havia viscut de tot, però aquella imatge que se’ m va quedar congelada en el cervell era la pitjor entre totes les que havia vist.
Capítol 5: Pou de pensaments Morta, així estava la Kenya. Me la vaig trobar estirada al terra emmoquetat i tacat de sang. Tenia l’ avantbraç ple de talls ensangonats. Les venes blaves i vermelles li sortien del forats. Tenia un ganivet vermell en una mà. Vaig recordar que amb aquell ganivet havia tallat la carn que havíem menjat el dia anterior. Una altra vegada en aquesta setmana, estava congelat. Pensar en els dies anteriors, en els quals la Kenya seguia viva i en els quals pensava que ja ho havia superat. Vaig agafar el seu cadàver i el vaig intentar allunyar de la casa. Vaig buscar amagatalls, però no en vaig trobar cap. Fins i tot em vaig plantejar utilitzar-la com a aliment ja que portàvem alguns dies sense menjar, però no li podia fer allò a una bona amiga, morta o no. Seguir estirant d’ ella era molt difícil i no aguantava més. Vaig veure un pou i ja estava fart d’ arrossegar el cadàver. La Kenya sempre portava un collar en forma de cor en què hi havia la mateixa foto que la de la nevera a l’ interior. Sense pensar-ho, vaig agafar el penjoll, i vaig tirar la noia a l’ interior d’ aquell forat sense fons.