Racó literari Desconnexió
passava i ells em van respondre que no sabien de què els parlava. El següent que va passar no ho recordo amb tots els detalls. Sé que el terra es va començar a esquerdar i que va aparèixer una mena de precipici enmig dels arbres que es començaven a enderrocar lentament i a caure per aquell abisme immens. Aquell moment es va quedar gravat en la meva memòria: el segon en el qual mirava el rostre horroritzat de la Kenya i el precís instant en què m’ adonava que en Marc havia desaparegut. Ràpidament vaig cridar l’ atenció a la noia, però estava tant paralitzada que no em va mirar ni contestar. Estava fixada en un punt, però no sabia en quin. Vaig intentar seguir la seva mirada i finalment el vaig trobar. En Marc estava a punt de caure pel precipici, va relliscar i es va quedar penjant per una sola mà. La veritat és que no era gaire fort i vaig suposar que no tindria forces per pujar ell sol. La Kenya seguia sense reaccionar, ni parpellejava, l’ únic moviment que feia era un tic a la cama que ja li havia detectat abans. En canvi jo sí que vaig poder moure’ m i anar corrents a rescatar en Marc. Quan vaig passar per davant de la noia, ella va fer un salt i va sortir escopetejada cap al noi. Em va donar un cop fort i vaig caure. M’ havia torçat el turmell i no podia aixecar-me. Vaig veure la Kenya agafar les mans d’ en Marc de la forma més amorosa i preciosa del món. El que van dir a continuació va ser meravellós:- Kenya, apartat de mi, no m’ intentis agafar, encara podries caure tu!- Va dir en Marc alterat.- No m’ importa el que em pugui passar mentre sigui al teu costat.- Va replicar la Kenya- Tu ets la casualitat més bonica que ha arribat a la meva vida i no penso perdre’ t.- Deixa’ m morir. La vida més important per a mi no és la meva, sinó la teva. Quan el temps passi i tu m ' oblidis, de manera silenciosa viuràs en mi, perquè en la mitja ombra dels meus pensaments tots els records em parlaran de tu.- Va demanar el noi.- No sé com mostrar-te l’ amor que sento per tu.- Va dir ella. Vaig veure com una llàgrima repleta d’ emocions recorria la cara de la Kenya i queia en el rostre tranquil · litzador d’ en Marc que va respondre:- No fa falta que m’ expliquis res, en una cosa tan petita com una llàgrima hi cap perfectament una cosa tan gran com un sentiment.-