Racó literari La història de la digestió
esquelètics , lletjos i el que és pitjor , sense roba . El pitjor que li pot passar a una verdura ( excepte que un Frankfurt els declari la guerra ). Histèriques , es van tornar boges i van sortir corrents d ’ aquella sala de tortura .
Van estar una estona vagant sense rumb . Allò no era el País de l ’ Arc de sant Martí i els Ossets de Goma que els seus veïns els havien dit . Quan sortissin , ja pagarien per les seves mentides . Al final van arribar a un laberint on van estar caminant a les fosques sense saber on anaven en realitat . Aquell laberint era l ’ intestí prim i estava habitat pel terrorífic ( i músic fracassat ) “ Monstre de la Digestió Intestinal ”. Aquest monstre va aparèixer al seu davant i les va perseguir . Era molt pitjor del que s ’ imaginaven : estava fet per una barreja de sucs espessos i àcids , portava perruca i destrossava “ Les Quatre Estacions ” de Vivaldi , al tocar el violí . Com que era ràpid les va enxampar amb molta facilitat i les va partir per la meitat amb l ’ arc del violí .
Una part , la superior , va anar a “ El lloc millor ” on farien festes durant tota la nit amb les cèl · lules i serien devorades per una abraçada de parameci .
La part inferior va ser enviada al abocador de l ’ aparell digestiu ( també conegut pel nom d ’ intestí gros ). Allà s ’ hi van passar moltes hores sense dutxar-se i acumulant merda ( literalment ) a sobre seu . Al final la llum va entrar en el racó més fosc de l ’ aparell digestiu i les verdures , ara ja no tant verdures , van ser expulsades pel malhumorat conserge de la defecació . Van sortir a l ’ exterior i van anar a parar dintre del vàter . Les verdures van estar nedant i beneint la bondat de la defecació quan el nen , malvat com cap altre , va tirar de la cadena . Van ser tragades per un remolí d ’ aigua .
Mai més s ’ ha arribat a saber d ’ aquesta família de verdures . Les estan buscant des de fa molt de temps i sense descans . Si algú les ha vist , podeu trucar al