Racó literari La història de la digestió
esquelètics, lletjos i el que és pitjor, sense roba. El pitjor que li pot passar a una verdura( excepte que un Frankfurt els declari la guerra). Histèriques, es van tornar boges i van sortir corrents d’ aquella sala de tortura.
Van estar una estona vagant sense rumb. Allò no era el País de l’ Arc de sant Martí i els Ossets de Goma que els seus veïns els havien dit. Quan sortissin, ja pagarien per les seves mentides. Al final van arribar a un laberint on van estar caminant a les fosques sense saber on anaven en realitat. Aquell laberint era l’ intestí prim i estava habitat pel terrorífic( i músic fracassat)“ Monstre de la Digestió Intestinal”. Aquest monstre va aparèixer al seu davant i les va perseguir. Era molt pitjor del que s’ imaginaven: estava fet per una barreja de sucs espessos i àcids, portava perruca i destrossava“ Les Quatre Estacions” de Vivaldi, al tocar el violí. Com que era ràpid les va enxampar amb molta facilitat i les va partir per la meitat amb l’ arc del violí.
Una part, la superior, va anar a“ El lloc millor” on farien festes durant tota la nit amb les cèl · lules i serien devorades per una abraçada de parameci.
La part inferior va ser enviada al abocador de l’ aparell digestiu( també conegut pel nom d’ intestí gros). Allà s’ hi van passar moltes hores sense dutxar-se i acumulant merda( literalment) a sobre seu. Al final la llum va entrar en el racó més fosc de l’ aparell digestiu i les verdures, ara ja no tant verdures, van ser expulsades pel malhumorat conserge de la defecació. Van sortir a l’ exterior i van anar a parar dintre del vàter. Les verdures van estar nedant i beneint la bondat de la defecació quan el nen, malvat com cap altre, va tirar de la cadena. Van ser tragades per un remolí d’ aigua.
Mai més s’ ha arribat a saber d’ aquesta família de verdures. Les estan buscant des de fa molt de temps i sense descans. Si algú les ha vist, podeu trucar al