Racó literari
La història de la digestió
coses a sobre molt estranyes, que feien pessigolles. Havien sentit dir que
s’anomenaven oli i sal.
Al cap d’un moment estaven estirades en el plat, saboroses i fumejants. El nen,
després d’escapolir-se deu cops de la taula, va agafar la forquilla i va punxar
suaument les verdures. Havia arribat el gran moment i estaven dintre d’una
espècie d’èxtasi.
Llàstima que la realitat va ser molt més dura i terrible del que esperaven. Van
entrar a dintre d’una cavitat humida, fosca i plena de punxes blanques i uns
misteriosos aparells. Aquestes punxes els van tallar els cabells totalment (un dels
seus orgulls) i la llengua (igual de fosca i humida que la cavitat), va llepar-les fins
que van quedar mullades de cap a peus de saliva. A continuació van ser enviades
a l’inici d’un tobogan de saliva i aigua molt llarg, llarg fins on arribava la vista. Per
fi s’ho van passar bé baixant pel tobogan, cridant d’emoció. Els veïns tenien raó.
La diversió es va acabar quan, de manera brusca, el tobogan acabava en un llac
de lava. Aquest llac de lava, il·luminat per una lava d’un groc fosforescent que
anava traient bombolles, era molt sinistre i calorós. Van veure una croqueta
nedant a l’estil papallona i la mà d’un tomàquet mig ofegat. Les verdures es van
agafar a uns branquillons de julivert que estaven enganxats a les parets carnoses
de l’estómac. Estaven aterrides i es negaven a deixar-se caure en aquell llac de
lava que segurament no portaria res de bo; es van estar així uns quants segons,
agafades amb força als branquillons, fins que de sobte l’entrada a l’estómac es
va obrir i un vent molt fort i sec es va endur la Pastanaga fora de l’estómac. Van
sentir els seus crits i després els van tornar a sentir quan va tornar a caure; pobra
Pastanaga. Al caure, es va emportar el Bròquil i la Patata i van caure tots tres a
la lava agafats de la mà. Estar dins de la lava era com estar dintre d’una
rentadora amb instints assassins. Sobretot perquè es van tornar uns éssers