bronca, encara que ell no s’assabentava de res. En arribar al seu portal, em va agafar del coll i em va empènyer per les escales. Vaig començar a sagnar. Això se li anava de les mans, vaig pensar. Allà estava jo, estesa al terra, amb una bretxa al front i els ulls plorosos, que representaven el meu dolor. Vaig poder trucar a l’ambulància i em van portar a l’hospital. A la nit, va venir a visitar-me. Anava bé, era conscient del que havia fet i entre sanglots va demanar-me perdó. Al principi, vaig pensar que això no tenia perdó, però després me’n recordava de tots els moment que havia passat amb ell abans que provés aquella merda. El vaig perdonar, però em va prometre que no tornaria a provar drogues mai més. Això no es va acabar, va quedar enganxat. No podia desfer-se d’aquest mono que li perseguia. Jo era la víctima de la seva violència, encara que no li deia res a ningú.
Aroa Perales i Maria Pardo
4t d’ESO B