Vora la mar________________________________
La primera llum del dia, els crits de les gavines, el so de la mar tranquil·la, l’olor de cafè
acabat de fer, les petjades a la sorra mig esborrades per l’escuma de la mar… Són fets
del tot rutinaris per a mi, un home vell i solitari, que s’havia dedicat a la pesca i que ara
viu en una petita barraca, de ratlles blaves i blanques a la vora de la mar. Soc un home
de costums i manies. Soc vell.
Cada matí em llevo amb la llum del sol sobre les meves parpelles, no m’agrada ser
esclau d’una màquina que trenca la cadena del son. Em llevo al meu ritme i, quan ja ho
he fet, em dutxo en el meu bany petit i antic, em torro una mica de pa en una paella
atrotinada que tinc de tota la vida i me'l menjo amb un bon tou de mantega i una tassa
de cafè, d’aquelles velles i mig esquerdades. Quan ja he acabat, m’assec a prendre el
sol a la cadira que hi ha a l’entrada de la barraca. Aleshores, en lloc de posar-me a
escoltar música, com ho farien els joves d’avui dia, sento la melodia de les ones del mar
quan es fonen amb la brisa matinera i les gavines que volen per damunt dels núvols. No
necessito cap altra cançó.
En aquest moment del dia, quan ja he passat una bona
estona amb la soledat, pujo al poble, on sempre veig
les mateixes persones. Hi ha una pobra dona que
carrega amb quatre criatures, quatre belluguets.
Després passo a buscar el diari i així m’informo de tot.
Seguidament, m’apropo sempre a saludar un bon amic
meu, pescador també, i ens posem al dia prenent una copa de conyac al bar del poble
fins a l’hora de dinar. Aleshores baixo una altra vegada a casa i em fregeixo unes
quantes sardinetes, que he comprat a la peixateria; ja no tinc forces per sortir a pescar.
A la tarda, tinc l’afició de fer cistells de vímet, m’entreté i se’m passen les hores volant
fins que arriba el meu moment preferit del dia, la posta de sol.
M’afanyo a agafar un dels centenars de llibres de poesia que deso a la prestatgeria i sec
a la cadira de l’entrada una altra vegada, per poder gaudir d’una bona posta de sol
acompanyada d’un fantàstic poema de Josep Carner.
Laia Valero
1r de batxillerat B
*****