Sens dubte, el seu treball ara consisteix a fer algun tipus de bé a la humanitat. Encara
no sé ben bé de què es tracta, segur que d’aquí a uns quants viatges ho esbrinaré.
Després de quinze minuts de viatge, tots dos baixem a Plaça Catalunya, creuem els
passadissos i sortim al bell mig de les Rambles. Ni una paraula, només dos moviments
lleus i simultanis de cap per acomiadar-nos i segellar la nostra relació especial. Ell tomba
cap a l’esquerra i jo giro cap a la dreta, ens allunyem amb la certesa que l’endemà es
repetirà el cicle.
De vegades em pregunto qui soc jo dins el seu cap, quina altra vida visc en la seva
ment. Mai no ho sabré, caldria que hi parlés i, si ho fes, podria passar que la realitat
matés el meu somni.
Agustí Puig
1r de batxillerat A
*****