La nit del rei blanc__________________________
Era una nit sense núvols, d’aquelles en què les estrelles es veuen repartides per tot el
cel, com si ens estiguessin vigilant a cada un dels humans. Jo estava estirat al llit, sense
poder-me adormir. Els sorolls dels joves que tornaven tard a casa m’havien desvetllat.
A vegades, l’inquietant silenci de la
nit era trencat per petits sorolls que
durant el dia hauríem passat per alt,
però, de nit, acompanyats d’una
profunda foscor, sons quotidians
com ara el lladruc d’un gos, el cruixir
d’un armari, el veí aixecant-se del llit
per anar al lavabo o un cotxe
passant pel carrer poden convertir-se en terrorífics gemecs.
Em vaig llevar i em vaig acostar a la finestra de la meva habitació. Les estrelles brillaven
amb intensitat, tapades només lleugerament per la pol·lució de la ciutat. Els fums dels
cotxes, que de dia pugen al cel, de nit es veuen més clarament. Sembla com si els
humans haguéssim creat un escut que denegués l’ajut a l’univers o ens protegís de
l’atac d’éssers i d’ens còsmics presents a l’espai exterior.
Vaig anar a la cuina a preparar-me una llet calenta, perquè potser m’ajudaria a adormirme.
Vaig encendre el microones i vaig posar el got amb la llet a dins. Mentre esperava
que s’escalfés, vaig sentir un estrany soroll provinent de l’habitació. Vaig anar a veure
què havia passat. Dreta, hi havia una persona.
Era alta, vestida tota de negre. Quan anava a cridar em va tapar la boca.
ㅡTranquil·litza’t, no soc cap lladre. Vinc a portar-te regals. Segons m’han dit els teus
pares, ets un bon nen, oi?
ㅡCom, que “bon nen”? Si tinc catorze anys! Ara només falta que em diguis que ets el
pare Noel.