Em tranquil·litzo quan sé que estem segurs a
casa, encara que soc conscient que no tenim gaire
menjar. Obro una miqueta una persiana per veure
l’exterior per veure si encara no han arribat el gas
i el fum, i així poder baixar a comprar, però és
massa tard.
L’aire és ja d’un blau grisenc: una mena de mescla en la ciutat sorollosa, del cel que
davalla i de la pols que s’enfila.
Aleix Tejedor
2n d’ESO C
*****