L’apocalipsi entre cometes___________________
Arribo a casa de l’escola i em disposo a fer el de sempre: bereno, trec el gos a passejar
i faig els deures que tinc per a la setmana. Comencem malament quan em trobo el rebost
sense ni una sola magdalena, així que em prenc la tassa de llet amb Colacao sense res
per sucar-hi.
Mentre bereno sempre connecto la tele però avui, quan anava a treure les notícies,
m’adono que just estan dient una cosa interessant, o això sembla perquè en totes les
cadenes estan emetent el mateix, fins i tot a la de dibuixos per als nens.
Un gran cartell d'urgència domina la gran part de la pantalla i una veu de dona molt clara
i satisfactòria comunica un missatge. Mentre sona aquesta veu, que ja comença a
cansar, entra corrents el pare amb la mare, que normalment venen més tard a casa per
motius de treball.
La mare s'asseu al meu costat atenta a la veu de la noia que sona per la tele i el pare
comença a baixar cortines, persianes, a desconnectar aparells de l’electricitat. En
resum, que ens quedem gairebé a les fosques si no fos pel fluorescent de la cuina i una
llanterna, ja que el pare també apaga els ploms i la tele, i engega una ràdio de piles, en
la qual també sona aquell comunicat en una espècie de bucle.
Jo bromejo mentre m’acabo la meva tassa de llet amb Colacao (és clar, sense
magdalenes) pregunto amb un to irònic si s’apropa l’apocalipsi. Els pares em miren
fixament i després es miren entre ells. En aquell moment em començo a espantar, però
el veritable moment d’horror és quan el pare tot seriós em respon amb un sí molt rotund.
Jo, tot espantat, començo a fer preguntes I a donar voltes per l'habitació, però la mare
em tranquil·litza i m’ho explica. A causa d’una acumulació d’un gas, han explotat una
sèrie de centrals una rere l’altra com una traca valenciana. Jo em pregunto com és que
no ho he sentit. I ha sigut perquè l'explosió s’ha produït a molts quilòmetres de distància,
però la quantitat de fum i d’ aquell gas és tan elevat, que s’està expandint per tot el país.