Opinió La vaga d’ estudiants del 9 de febrer
Finalment, també es critica que la LOMCE invisibilitza les diversitats d ' identitat de gènere i sexuals en l ' àmbit educatiu.
Els estudiants van convocar concentracions a diversos llocs del país, i cal recordar que el 9 de febrer era la data que havien escollit també el professorat de primària i de secundària per fer vaga en reclamació de millores de les seves condicions laborals.
Una de les principals demandes dels sindicats per al professorat és reduir dues hores lectives a primària i dues a secundària, és a dir, retornar a l ' horari lectiu de 18 hores. Aprovar aquesta reducció d’ hores suposaria 80 milions d ' euros en els pressupostos i 6.000 llocs de treball per a la gent en atur. També reclamen que les substitucions dels professors es facin des del primer dia, es redueixin dues hores lectives als majors de 55 anys, els substituts cobrin el mes de juliol i hi hagi una oferta pública que garanteixi l ' estabilitat del personal. A més, també volen que es deixi de fer la selecció de personal educatiu amb criteris d ' arbitrarietat, és a dir, per caprici i al contrari de la justícia i les lleis.
Tots els sindicats demanen que una part d ' aquestes propostes es posin en marxa el curs vinent. Si s’ aproven totes les mesures, comportaria una inversió de 145 milions d ' euros per a millores educatives. Davant aquestes queixes, els sindicats han anunciat conseqüències si no veuen que el departament reacciona i entra a negociar les seves propostes.
En la meva opinió, i com a alumne que va realitzar la vaga, crec que hem de lluitar pels drets de l’ educació. És important que tant professors com alumnes gaudim de l’ oportunitat de lluitar per als nostres drets per tal d ' obtenir-ne millors condicions, així com que el departament d’ Ensenyament ha de negociar les propostes amb els sindicats i aprovar-les justament.
Maria Sabín Bonilla