Una petita història de Badalona
Una era la garrafa d’aigua que en Jordi treia del riu. Poques eren les hores que dormia en aquella cabanya. Moltes eren les matinades desvetllades. La llum del matí el despertava i la foscor l’adormia. Les muntanyes i el mar de lluny eren la única cosa que veia el jove Jordi. I no li calia res més. Aquell dia ell feia setze anys.
En Jordi vivia amb companyia d’en Bob, un gos gros i fort que ajudava a en Jordi en les tasques domèstiques. En Bob era un gos de un metre i poc de llarg, i més o menys mig metre d’alçada. Era un gos fidel al seu amo. A les muntanyes hi vivien els animals voladors, els que la seva carn era més saborosa. Però sempre s’havien de conformar amb galls, porcs i conills del la casa de pagès de dues milles avall. En Jordi i en Bob vivien a la Serralada de Marina com fugitius.
El bosc era profund. Més avall del peu de la serralada no s’hi havia atrevit a baixar. Ja que en Jordi havia vingut amb el seu pare. El pare es deia Badal. en Badal era un pescador modest. Vivia amb la seva dona, Maria i el seu fill Jordi. En Badal va lluitar contra els soldats, perquè havien afusellat un amicveí sense un ordre judicial i sabent que no havia comès el crim. Durant les protestes pacífiques un soldat va disparar contra una noia i els vilatans va agafar les armes. Un mes d’assetjament al poble. Els vilatans resistien fins que van perdre més de cent homes. Després l’alcalde va alçar la bandera blanca i els soldats van començar a saquejar i a matar a qui si opugnés. Un soldat va agafar va intentar robar els cavalls i el gra de la família. Ella per darrera el va apunyalar i va anar a explicar-li a en Badal. Els tres van fugir del poble cap a la muntanya, però van disparar la Maria a la cama. En Badal no se’n va adonar i ja la van tindre agafada. En Michael va agafar en George i un parell de bosses i va arrencar a córrer cap a la serralada. Ja pujant pel riu i amb els soldats despistats vam continuar dia i nit caminant cap a la serralada. Van trobar una cova al costat d’un llac amb una muntanya immensa al darrera. Una nit en Michael va decidir anar a buscar la Maria, però no va tornar. Des d’aquell dia que en Jordi no ha baixat més avall del bosc.
Ara que havia fet setze anys havia decidit anar a buscar els seus pares. El noi i el gos s’endinsarien al bosc per anar a rescatar el seus pares.
Els dos protagonistes van entrar al bosc i van seguir la vora del riu. Van arribar al final del massís i van veure la esplanada i el mar de lluny. Van baixar per l’últim tram i van arribar a l’entrada del poble. Feia vuit anys que no veia el poble i havia canviat molt. Va arribar a l’entrada de la vila, que abans hi havia quatre fustes de muralla, i ara s’hi trobaven unes muralles de pedra de cinc metres. Un veí pescador, que guaitava la porta, va preguntar-li que què volia, i que no era lloc per forasters.
En Jordi i en Bob van entrar a la població pensant-se que tothom el coneixeria, però no. Van entrar a la taberna del tiet d’en Jordi, el taberner no va reconèixer el seu nebot. Però la mestressa del local si. En Jordi va pregunta’ls-hi què se’n havia fet de sons pares. Els tiets del noi van respondre que la seva mare havia mort quan la van disparar. Però el pare, quan va anar a buscar la seva muller, va anar a refugiar-se a la parròquia del poble, però el rector el va trair, i el va entregar als soldats a canvi de diners. Dos dies després en Badal va ser penjat a la plaça del poble. En Jordi i en Bob van passar la nit a la taberna.
Quan van tocar les dotze de la nit, en Jordi es va aixecar del llit i va marxar de la taberna. Dues hores més tard la parròquia cremava amb el rector a dins. Tres dies més tard, en Jordi va ser penjat al mateix dia i a la mateixa hora.